Cultura dilluns, 11 de Abril de 2011 Autor: editor / albert brau

Les caramelles d'Ardèvol

<< Tornar

Enguany no actuaran a Torà perquè l'Ajuntament toranès sembla que està decidit a no subvencionar el cost del desplaçament dels cantaires.

Cantada devant l'ajuntament Foto: Ramon Sunyer

Resulta que a Ardèvol, pedania del municipi de Pinós, veí de Torà, tenen, des de fa molts anys, la catalana tradició de cantar caramelles per Pasqua Florida. En aquest cas cada trienni. I a més, dins l'itinerari festiu hi ha inclòs una cantada a Torà el diumenge al migdia, amb l'additament d'uns ballets tradicionals que arrodoneixen la festa.

Així s'ha anat fent des de fa molts anys. Però enguany està a punt de trencar-se la tradició i el dia 24, diumenge de Pasqua, estarem a Torà orfes d'aquesta entranyable expressió d'agermanament intermunicipal. I tot per què l'Ajuntament toranès sembla que està decidit a no subvencionar el cost del desplaçament dels cantaires des d'Ardèvol fins a Torà, que són 12 quilòmetres, quan sempre ho havia assumit.

'í‰s una llàstima haver arribat a aquesta determinació i trencar aquest hàbit tan arrelat. I més si tenim en compte que part dels integrants de la colla caramellenca resideixen en nuclis o masies que per raons de límit territorial pertanyen al municipi de Torà. I també per què entre el veïnatge d'Ardèvol i Torà existeix una relació molt directa i gairebé familiar'.

Les Caramelles d'Ardèvol, el record d'una vella tradició

La cantada de caramelles és una de les formes culturals més antigues que encara perviuen. L'agrupació del poble veí d'Ardèvol, formada per una cinquantena de membres, manté viva aquesta tradició a les nostres contrades.

El cerimonial d'anar a una masia
S'arriba a la casa en formació i marcant el pas a ritme del bombo i dels platets, que inicien la comitiva. Segueix la parella portadora de la bandera ( l'hereu més gran del grup), la parella que porta la panera ( el fadrí més gran) i seguidament els caramellaires. Un xic més apartats, els trabucaires.

A la casa, són rebuts per l'amo i els convidats a la porta i la mestressa i les noies, des del balcó o finestra. Es canta la salutació i, tot seguit, el Banderer demana a la mestressa: Cantarem?.

Si la resposta és Sí, canteu suposa que tot es fa al peu de la casa. Es fa la cantada i tot seguit el Ball de Cascavells, un ball tradicional d'Ardèvol. Acabada l'actuació, el Porta-paner i parella es dirigeixen a la mestressa: ell per rebre la gràcia o paga i ella per obsequiar-la amb un ram de clavells; mentrestant, el Banderer i la seva parella s'acosten a l'amo per a saludar-lo i oferir-li un record de mans de la noia. La mestressa també lliura un record: una cinta on s'hi ha brodat o escrit el nom de la casa. Finalment es canta el Comiat i es marxa al ritme de la música.

Si la resposta és Pugeu i Canteu significa que la casa els convida a pujar a fer beguda. El banderer lliura la bandera pel balcó a la mestressa. Pugen tots plegats i canten a la sala. Quan acaben la mestressa els convida a menjar i a beure. Agraïts pel convit, els caramellaires brinden a la casa dues ballades ( un vals i un pas-doble). La primera es balla de la següent manera: El banderer amb la pubilla o la jove de la casa; el Porta-paner amb la mestressa; la noia que forma parella amb el Porta-paner amb l'amo.

La segona ballada pot ballar-la tothom. En acabar es dansen els Ballets, es fa el lliurament del ram a la mestressa, la qual dóna la gràcia i el llaç a la bandera i es lliura el recordatori a l'amo. Finalment es canta el comiat i en formació i música, es marxa de la casa.

Si la resposta ha estat No canteu és que la casa porta dol i la comitiva respecta el dolor de la família. En aquest cas s'inclina la bandera i els caramellaires, els nois amb el cap descobert, resen el Parenostre. Es lliura el "recordatori" i el ram, aquest però, amb llaçada negra a diferència de les altres cases que és de color i, en formació però sense música, se'n van.