Cultura divendres, 2 de Novembre de 2012 Autor: Redacció

La UdL reconstrueix al poblat dels Estinclells de Verdú una casa de l'època ibèrica

<< Tornar

L'obra, impulsada pel Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), és la primera d'aquestes característiques que es fa a Ponent

Detall del poblat ibèric dels Estinclells Foto: UdL

El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha fet una reproducció d'una casa de l'època ibèrica. És la primera d'aquestes característiques que es fa a Ponent i s'ha situat al costat del jaciment iber dels Estinclells, a Verdú (Urgell). Els treballs s'han portat a terme en tres mesos i s'han utilitzat els mateixos materials que al segle III a.C. - pedra, argila i fang -. L'edificació s'anomena 'la casa de la premsa' perquè a l'interior hi ha la reproducció d'una premsa que es va trobar al jaciment. Aquest divendres, s'han portat a terme una sèrie d'activitats com la sembra de cereals utilitzant la tècnica de l'arada romana tirada per animals i una piada de raïm.

El poblat ibèric dels Estinclells

Es troba a la dreta de la carretera que de Verdú porta a Sant Martí de Maldà, ocupant un pla elevat d’una superfície de 2965 metres quadrats. l’assentament configura part d’un nucli ibèric, ben estructurat urbanísticament (ara per ara, una bateria de cases grans i complexes adossades a un mur perimetral de tendència circular defensada per un fossar de barrera), el qual, en primera instància, remet als models d’assentaments fortificats de petites dimensions.

La seva ocupació és curta, amb una fase única centrada a les darreries del segle III aC. La solidesa de la seva construcció i la correcció de la seva planificació urbanística palesen que en un principi el nucli es basteix amb la voluntat de perdurar en el temps i no com una ocupació temporal i/o conjuntural. Aquest fet ens porta a analitzar el procés de fundació de nous establiments i/o d’ocupació i explotació de nous territoris com a conseqüència d’un creixement demogràfic d’àrees o d’altres nuclis propers. Aquest o qualsevol altre panorama possible serà el que caldrà plantejar-se, en un futur, a partir d’una anàlisi territorial del poblament ibèric de la zona.

Sembla incontrovertible el fet que foren les esmentades circumstàncies històriques externes (derivades de la Segona Guerra Púnica) les que varen forçar una sobtada desaparició d’aquest assentament entorn el 200 aC., no gaire temps desprès del seu naixement.

El notable estat de conservació de la trama urbana de l’assentament així com l’existència d’una sola fase constructiva del segle III aC, sense superposicions estratigràfiques ni de murs d’èpoques diferents ofereix la possibilitat d’estudiar aspectes tan rellevants com són els de l’estructuració social en el món ibèric.

Projecte de recerca global

L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes, que porta per títol “Projecte de recerca arqueològica sobre societat, economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió (Urgell, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberà)”. El projecte neix de la col·laboració entre el Centre d'Estudis Lacetans i el Museu Comarcal de l'Urgell. Un dels aspectes fonamentals que han motivat aquest projecte és la constatació de l'existència d'un fort desequilibri pel que fa a la recerca arqueològica de l'època ibèrica a les terres de ponent respecte a d'altres territoris catalans. Una de les finalitats perseguides per l'equip d'investigació és el de cobrir aquest buit existent en la recerca de l'arqueologia ibèrica en aquest sector del món ilergeta delimitat per les valls dels rius Corb, Ondara i Sió. Fins al moment present s'han dut a terme vuit campanyes d'excavació programades entre els any 2002 i 2010 i quatre Plans d'Ocupació realitzats entre l'any 2003-2010.

El jaciment dels Estinclells es compon de dues parts de cronologia diferenciada: a l'extrem est del tossal es troba l'assentament ibèric i al vessant sud i partida per la carretera de Sant Martí de Maldà (LV-) s'estenen les restes d'una vil·la romana amb perduració fins al Baix Imperi Romà. La part on s'ha intervingut és la corresponent a l'assentament ibèric.

Més informació a lacetans.org