Cultura dimecres, 6 de Febrer de 2013 Autor: Ramon Sunyer

Cervera recupera l'àliga

<< Tornar

El bestiari festiu cerverí torna a comptar amb la seva àliga, datada ja del 1423, i que es va perdre al 1917

L'àliga amb el ram dels seus padrins de Berga Foto: lo carranquer

La nova àliga de Cervera ha estat batejada aquest dimarts al vespre en un acte solemne que ha tingut lloc a l'església de Santa Maria. L'àliga de Cervera ha estat apadrinada per l'àliga de la Patum de Berga, la Llar d'Infants Arrel i l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer i després del bateig, s'ha presentat el nou ball oficial d'aquest nou element festiu de la ciutat davant de centenars de persones que posteriorment han assistit al cant de les Completes a la mateixa església.

L'Agrupació Seny Major ha estat l'encarregada de la construcció d'aquesta àliga, realitzada pels artistes Ramon i Antoni Ninot i Ramon Riu. Pesa uns 50 quilos i fa 2,93 metres de llargada, 1,14 d'amplada i amb el portant inclòs arriba a una alçada de gairebé tres metres. L'estructura és íntegrament de fusta i el cap és massís. El cos està recobert de plomes de pell de color marró fosc entrelligades amb un fil daurat. La corona és de coure daurat. La construcció, que ha durat 18 mesos, s'ha fet seguint la documentació de les restes existents de l'àliga originària, que data del 1423, que es va perdre al 1917 i només se'n conservava el cap. El cost de l'obra ha estat de 15.000 euros, incloent els treballs de construcció, la confecció dels vestits dels acompanyants i les despeses de l’acte de bateig, que han estat aportats per la mateixa agrupació Seny Major, la Confraria de l'Àliga, i la Paeria, i la Diputació de Lleida.

La creació de la música del ball de l'Àliga és obra del músic Xesco Grau, director de la Banda de Cervera, i la dansa del ball, de Joan Castellà, capdanser de la Colla Sardanista Jovencells. La Banda de Cervera, nascuda al Conservatori Municipal de Música, s'ha encarregat de tocar la música del ball.

Un seguici d'actes festius

Per celebrar la incorporació d'aquest nou element al seguici festiu de la ciutat, Seny Major ha organitzat una sèrie d'actes que van iniciar-se el passat 25 de gener i que han tingut el seu punt àlgid aquest dimarts a la tarda coincidint amb la Festa Major d'hivern de Cervera i el cant de les Completes. A les sis de la tarda s'ha portat a terme l'acte d'apadrinament de l'àliga al Paranimf de la Universitat de Cervera, el lloc on ha estat exposada des del passat dia 25. Els padrins han estat l'àliga de la Patum de Berga, els infants de la Llar d'Infants Arrel i l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer de Cervera.

Tot seguit, a les set de la tarda, l'àliga ha emprès el seu camí en comitiva pel carrer Major fins a la plaça de la Paeria de Cervera i posteriorment, ha fet l'entrada solemne a l'església de Santa Maria, on se l'ha batejat i tot seguit ha fet el seu primer ball davant la mirada de centenars de cerverins.

L'acte ha estat presidit pel paer en cap de Cervera, Ramon Royes, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i també ha comptat, entre d'altres, amb la presència del president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Sete Udina, i l'especialista en patrimoni festiu Jan Grau.

El bateig i el ball han estat el preludi del cant de les Completes, Invitatori i tres responsoris de les Maitines del Santíssim Misteri de Cervera, que van ser escrites pels mestres de capella cerverins Josep Pont i Salvador Vidal l'any 1870. L'actual escenificació, dirigida per Xavier Puig, ha aplegat sobre l'escenari un centenar de cantaires de les corals de la ciutat, tres solistes i 40 músics de l'Orquestra de Cambra de Cervera i de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Una de les més antigues de Catalunya

L'Àliga de Cervera és de les àligues documentades més antigues. Apareix ja documentada a la processó de Corpus el 1423; la més antiga és la de Barcelona, documentada el 1399. L'Arxiu Comarcal de Cervera conserva documents que permeten seriar la vida de l'Àliga al llarg de diversos segles. A més, permet conèixer aspectes com les vestidures, les reformes, els pagaments, els dansadors durant més de dos segles, i les seves relacions amb la vida pública cerverina, entre altres aspectes.

L'àliga de Cervera esdevé la sisena de la demarcació de Lleida comptant les d'Agramunt, Bellpuig, Lleida, Tàrrega i Solsona.