Cultura dissabte, 20 de Abril de 2019 Autor: somsegarra

Mor Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes

<< Tornar

Nascut a Igualada el 1967 vivia entre Barcelona i Hostafrancs

Mor Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes Foto: Francesc Melcion

El dimarts 12 d'abril morí de manera sobtada als 51 anys el pintor Jordi Fulla, considerat un dels artistes catalans més destacats de la generació dels 90 per la seva visió conceptual de la pintura.

La desaparició de Fulla arriba just després que culminés el cicle de les cabanes de pedra amb l'exposició 'Jordi Fulla. Llindar i celístia' encara en cartell al Museu Can Framis i ‘Primera pedra’ a Cal Pal -La Cortinada d'Andorra. Entre les exposicions recents més destacades de Jordi Fulla hi ha la que va fer al Museu de Montserrat l’any 2017, titulada 'Anatomia d’una illa a ulls clucs' on es va poder veure com expandia la pintura en l’espai mitjançant la instal·lació.

Fulla va treballar de la mà de la Fundació Vila Casas durant els darrers anys amb l’exposició individual als Espais Volart, ‘Sixteen Thousand days on the roof’ (2011), en la proposta itinerant ‘Llindars en el punt immòbil del món que gira’ (2015-2019).

Un idil·li nascut fa 30 anys

Fa trenta anys, quan Jordi Fulla era estudiant, va gaudir d'una beca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya per documentar quins noms rebien les construccions en pedra fetes per pastors i pagesos al territori català. Molts anys després, l'autor va reprendre aquest element ancestral, que l'havia frapat molt, i va començar a crear obres sobre el tema, a partir de molts recorreguts pel camp per la Segarra.

Recentment va fer a Vilaweb aquestes reflexions en el decurs d'una visita a l'exposició itinerant en el centre d’art Can Manyé d’Alella.

‘Petites construccions obertes, sense porta, que es van ficar en el meu pensament, i que van anar madurant, com aquelles paraules no dites o aquells sons que no hem sabut interpretar… Imatges fascinadores que se’m van incrustar en el cervell i que trenta anys després van començar a sortir. Com va anar? Em vaig comprar una caseta a la comarca de la Segarra (Hostafrancs) i en aquell paisatge les cabanes de pedra van tornar a aparèixer. I se’m va activar el ressort.’

‘Una cabana de pedra és un espai ideal de pensament. Té una doble pell. De sempre artistes diversos s’han tancat en barraques tot cercant un espai que propiciés les condicions necessàries per a crear.’

‘Aquell paisatge de la Segarra vaig començar a passejar-lo, primer al voltant de la casa, després cada vegada allunyant-me més. I a mesura que m’allunyava, més cabanes apareixien. I les vaig anar fotografiant. Vaig acumular molt de material.’

‘Les cabanes surten del mateix territori, germinant cap enfora. Són pedra sobrera. Són construccions marcades per la fatalitat: el camp cultivat tenia un excedent de pedres que es reubicaven i servien per fer els murs de pedra dels marges o per a fer les cabanes per protegir-se. Es van configurar com una cosa útil. Aquestes construccions ancestrals han canviat molt poc amb el temps. I avui per primera vegada en la història, aquestes construccions no són necessàries.’