Màrius Torres

Enguany es compleix el centenari del naixement d'un dels poetes lleidatans més universals

Màrius Torres i Pereña (Lleida 1910 - Puig d'Olena, Sant Quirze de Safaja 1942). Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Exercí­ durant poc temps Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on havia de morir set anys després, als 32 anys.

L'obra literària de Torres se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el perí­ode de reclusió al sanatori de Puig d'Olena -lloc on coincidí­ amb Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes-, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el tí­tol d'Invencions.

Els seus temes -la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc.-apareixen desenvolupats amb una gran exigència formal que s'acull tant a la forma clàssica del sonet com a una àmplia gamma de provatures estròfiques, inclosa la tannka.

La seva situació personal marcada per una malaltia que l'abocava irremissiblement a la mort i la descoratjadora situació col·lectiva -la guerra civil i la desfeta- accentuen la solitud del poeta i determinen el caràcter reflexiu de la seva poesia que, en paraules de Carles Riba, «brolla sempre des de la crisi». Riba -amb qui Torres mantingué correspondència-, al costat de Verlaine o Baudelaire, amb qui l'autor compartia el gust per la musicalitat, són algunes de les influències de la seva poesia, una poesia que poua en la tradició simbolista i que assoleix una gran puresa i essencialització a la recerca del sentit de l'existència. La seua producció poètica, amb el tí­tol Poesies, es va publicar pòstumament a Mèxic el 1947.

El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupà els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol. El seu germà Ví­ctor Torres i Perenya és un conegut polí­tic, militant d'ERC, que a l'exili fou secretari general de la presidència de la Generalitat de Catalunya durant el mandat de Josep Irla i Bosch (1948-1954) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Josep Tarradellas i Joan

Màrius Torres amb Mercè Figueres al sanatori de Puig d'Olena,

D'esquerra a dreta, Mercè Figueras, Màrius Torres i Esperança Figueras el 1939

Vídeos

Lluí­s Llach Verges 2007 Cançó a Mahalta

Que sigui la meva ànima la corda dun llaüt- Màrius Torres

Recital de poemes de Màrius Torres