Solsonès, terra d'emboscats

La ruta mostra els amagatalls dels desertors de la Guerra Civil

El projecte 'Solsonès, terra d'emboscats' ha posat al descobert amb una ruta un patrimoni ocult a la majoria de la població. La seva coordinadora, Esther Miralles, ha assegurat que el Solsonès és una terra 'esquitxada' d'amagatalls, però ha explicat que no tots s'han senyalitzat perquè alguns encara es conserven intactes, tal i com van quedar fa més de 75 anys. 'Encara hi ha els llits, la roba i, fins i tot, les botes i hem preferit conservar-los' , ha dit.
 
El solsoní­ Jordi Guixé, responsable de projectes de la direcció general de la Memòria Històrica, explica que els 'emboscats' eren persones que es van escapar durant els primers mesos de la guerra civil perquè eren de dretes, capellans o moderats. I també aquells joves que, per diferents motius, no volien anar a la guerra. Els emboscats tenien la complicitat de les masies properes als amagatalls, que molt sovint informaven els desertors dels moviments dels guàrdies d'assalt. Segons el cap de patrimoni del Memorial Democràtic, 'la comarca del Solsonès es va convertir en una terra d'emboscats, d'acollida i de pas'.

Fins ara, aquests amagatalls havien estat ocults. Només la gent del territori els coneixia i preferia conservar-los a la memòria perquè, tal i com ha explicat l'alcalde de Navès (Solsonès), Josep M. Casafont, 'sovint evoquen records que no són precisament bons' . De fet, l'ocultisme en què s'han conservat aquests amagatalls ha fet que alguns encara estiguin intactes, tal i com van quedar fa més de 75 anys, quan es van abandonar. No tots els amagatalls s'han volgut senyalitzar perquè n'hi ha alguns que s'han preferit conservar. 'Encara tenen els llits i la roba penjada i volí­em que això es quedés al territori' , ha explicat la coordinadora. 
 
Miralles ha assegurat que la recerca dels emboscats s'ha basat en testimonis orals. Tot i això, els protagonistes més joves tenen ara al voltant de 94 anys i, per aquest motiu, ha estat necessari buscar d'altres testimonis com germans petits, fills o néts. A banda, segons Miralles, també s'ha fet un fort treball de camp que ha consistit en localitzar balmes, coves i forats excavats a terra. Els espais escollits pels emboscats tenen caracterí­stiques comunes, com són una bona visibilitat del territori, amagatalls amb més d'una sortida i propers a les masies que els subministraven aliments, roba i, sobretot, comprensió. Els emboscats sortien de nit, mentre que de dia restaven amagats i quiets. 


 
La primera fase de la ruta, que s'ha inaugurat el passat 30 de setembre, porta fins a una balma de Busa (Navès), anomenada el xalet de Busa. La ruta es complementarà amb d'altres espais a Lladurs i Clariana del Cardener. Des del Consell Comarcal, el seu president, Joan Solà, ha explicat que el projecte permetrà dinamitzar el territori.
 
El projecte 'Solsonès, terra d'emboscats' ha estat ideat per la secció d'Història del Centre d'Estudis Lacetans (CEL) i impulsat des del Consell Comarcal del Solsonès amb el suport de la Generalitat i de cinc ajuntaments.

Senyalètica de la ruta Solsonès, terra d'emboscats
Foto: Estefania Escolà