Vall del Llobregós: els pobles
La zona de la Vall del Llobregós constitueix un microcosmos unitari delimitat per un curs fluvial, però que actualment es troba en l’òrbita de quatre comarques diferents: L’Anoia, el Solsonès, la Segarra i la Noguera.
És un espai de característiques singulars, tant pel que fa a la seva formació geològica com al poblament vegetal. És una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central Catalana, i una de les més ben conservades.
La vegetació pròpia d’aquests indrets són les timonedes, formacions baixes i esclarissades dominades per la presència de trincola i d'altres espècies adaptades a viure en un sòl amb elevades concentracions de calci i de sulfats. En aquestes condicions extremes hi apareixen líquens de característiques úniques a Catalunya.
A les zones més deprimides, on la capa del sòl és més fonda, hi veiem carrascars als solells i algunes rouredes amb boix a les obagues més fresques. A les vores del riu es conserven petits retalls de boscos de ribera.
Amb restes de poblament que daten de l'època prehistòrica, aquesta zona va ser ocupada pels musulmans al segle VIII i conquerida definitivament pels cristians al segle XI. Fou en aquest moment quan els comtes d’Urgell consolidaren l’anomenada “línia defensiva del Llobregós”, definida pels seus castells de frontera, els perfils dels quals encara són avui ben visibles des de la vall.