Personatges dilluns, 20 de Març de 2017 Autor: Quintí Casals Bergés

Ramon Bagà Trullols

---

<< Tornar     

---

Torà,1775 – Barcelona,1853
Hisendat i senador per Lleida el 1841

Ramon Bagà Trullols va néixer a Torà (Lleida) el 8 de novembre de 1775. Els seus pares eren Josep Bagà Estrada, comerciant i propietari, i Antonia Trullols, tots dos de Torà. Els seus avis paterns eren Ramon Bagà, botiguer, i Gertrudis Estrada, també de Torà; i els materns eren Jaume Trullols i Antonia de Trullols, els dos de Concabella (Lleida / Lleida).


Ramon Bagà es va casar amb Maria Antònia Xarpell, de Torà, el 3 d'abril de 1796. Els seus sogres eren Cristóbal Xarpell, comerciant, i Josefa Terrerich, tots dos de Torà.
Ramon i Maria Antònia van tenir tres filles: Josepa (Torà, 1797.03.17 -?), Antònia (Torà, 1799.01.26 -?) i Maria (Torà, 1802.02.01 -?).
 Ramon Baga, que posseïa un ric patrimoni rústic en la seva vila natal i una casa a la Plaça de l'Església, consta en els censos i llibres parroquials com hisendat, comerciant o negociant.


Fins a la Guerra de la Independència Ramon Bagà va residir a Torà, però després de l'esmentat conflicte bèl·lic entre espanyols i francesos es va traslladar primer a Lleida i després a Barcelona, ​​on va fixar la seva residència definitiva, amb la seva família, durant la Revolució Liberal (1833-1843). Ramon que era un gran i ric propietari a la seva localitat es dedicava al comerç de grans i altres negocis especulatius. A partir de 1818 apareix associat al comerciant liberal Domingo Santamaría, veí de Barcelona, ​​qui en 1815 s'havia fet càrrec de l'administració del ducat d’Híjar, el comtat de Belchite i dels pobles agregats al d'Aranda, amb una fiança d'arrendament d'1.000.000 de rals. En 1821 va rescindir aquest arrendament perquè les mesures sobre el delme decretades per les corts liberals privaven a les rendes de la seva principal font d'ingressos.


Així mateix, per aquestes dates Ramón Bagà s'encarregava de l'administració de les propietats del duc de Medinaceli a Catalunya fins a la supressió dels senyorius en 1837. En aquest sentit, la nova legislació liberal va obligar a diversificar els seus negocis. Així, el 31 juliol 1838 apareixia com a fiador de Domingo Santamaría en subscriure un contracte per al subministrament de pa, palla i ordi durant un any a l'Exèrcit en Catalunya. Bagà, que posava les seves finques com a garantia, avalava amb més d'un milió de rals l'operació. Per assegurar el subministrament es va crear una Junta Central Administrativa presidida per Santamaría i en la qual Bagà era vocal.


Ramon Bagà va ser un liberal que a partir de 1820 va exercir alguns càrrecs polítics provincials a Lleida. D'aquesta manera, durant el Trienni Liberal (1820-1823), el 5 de maig de 1822 va ser nomenat vocal de la Diputació Provincial de Catalunya per al bienni 1822-1823. Posteriorment 16 de setembre de 1836 va ser nomenat vocal electe de la Comissió d'Armament i Defensa de la província de Lleida.


A partir de 1837 sembla instal·lar-se definitivament a Barcelona per integrar-se en les noves institucions liberals. Llavors, Ramon Bagà va formar part del Consell General que va assumir les competències de la Diputació de Barcelona durant la dictadura del capità general de Catalunya Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, entre l’agost de 1837 i el juny de 1839.


El punt culminant de la seva carrera política el va aconseguir en 1841 amb el nomenament de senador per la província de Lleida als 66 anys, encara que no va arribar a exercir el càrrec perquè va renunciar el 31 de març de 1842, essent substituït per Juan Gutiérrez.
Després d'una intensa vida com a negociant i polític va morir vidu en la seva casa de Barcelona, ​​situada al carrer Amargós, el 26 octubre 1853 d'apoplexia.



Fonts i bibliografia

A.S., HIS-0000-00
A.P.T. (Arxiu Parroquial de Torà): Llibre de Matrimonis de la Parròquia de Torà de 1772 a 1830; Llibre de Baptismes de la Parròquia de Torà de 1765 a 1775; i de 1790 a 1806.
A.D.L., B.O.P., número 32 (27.09.1836), p. 1.
R.C.B., Registre Civil de Morts 1853, número 3.895.

CASAUS BALLESTER, María José. “Consecuencias de la Guerra de la Independencia en el Ducado de Hijar. Las concordias de Bezares”. Este trabajo se incluye en el Proyecto Archivo Ducal de Híjar – Archivo Abierto: HYPERLINK 'http://www.archivoducaldehijar-archivoabierto.com/'www.archivoducaldehijar-archivoabierto.com. Fecha de recepción del artículo: 28 de febrero de 2008. Fecha de aceptación y versión final: julio de 2008. , p. 17.
CASAUS BALLESTER, María José. “La administración del Ducado de Híjar (siglos XV – XIX)”. Este trabajo se incluye en el Proyecto Archivo Ducal de Híjar – Archivo Abierto: HYPERLINK 'http://www.archivoducaldehijar-archivoabierto.com/articulos/ad003.pdf'http://www.archivoducaldehijar-archivoabierto.com/articulos/ad003.pdf
Exposición elevada á S.M. la Reina Gobernadora, por la Diputación Provincial de Barcelona, en justificación de las medidas económico-administrativas adoptadas por el Exm. Sr. Capitan General del ejército y principado de Cataluña. Barcelona: Antonio Bergnes, 1839, pp. 34-41.
Fray Gerundio, número 214 (02.04.1842), p. 1.
HERNÁNDEZ MONTALBAN, Francisco J. La abolición de los señorios en España, 1811-1837. Valencia: Universitat de València, 1999, p. 259.
SÁNCHEZ CARCELÉN, Antoni, “Absolutisme i Liberalisme a Lleida (1814-1828)”. Director: Manuel Lladonosa Vall-Llebrera. Universidad de Lleida, Departamento de Historia, 2007; pp. 239-240.
SANTIRSO, Manuel. Revolució liberal i guerra civil a Catalunya (1833-1840). Lleida: Pagès, 199, p. 316.
Repertorio general de noticias politicas, civiles, económicas, y estadisticas de Europa, y mas particularmente de España, para el año 1823. Madrid: Imprenta de Miguel de Burgos, 1823, p. 124.

Etiquetes: ramon bagà polític liberal torà