Història de la publicitat

Repàs

Des de que es va començar a comercialitzar hi ha hagut la necessitat d'anunciar-se, la forma més comuna de publicitat en l'antiguitat era l'expressió oral.

Però la publicitat en la seva forma més primitiva, de la qual es conserven documents, sorgeix a la cultura egí­pcia, on es van trobar a les ruïnes de Pompeia i l'antiga Aràbia diversos papirs amb missatges de venda i cartells on s'anunciaven diferents comerços i campanyes polí­tiques.

Un altre mètode de publicitat polí­tica era la distribució de monedes amb la cara de l'emperador, ja que d'aquesta forma el governant seria més conegut per els seus súbdits i alhora més familiar.
Els murs pintats també eren una forma molt comú d'anunciar-se.
Altres cultures com siris, fenicis, àrabs, grecs i cartaginesos comerciants es valien d'homes de veu potent i clara pronunciació per anunciar els seus productes, és a dir la publicitat era bàsicament de caràcter oral. Anys després els pregoners es van convertir en el mitjà més comú d'anuncis públics en molts països europeus.

Com que els pobles i ciutats de l'Edat Mitjana van començar a créixer i la majoria de la població era analfabeta, no haurien pogut llegir els cartells on posava el nom de l'ofici, per tant els comerciants utilitzaven imatges associades al seu comerç, per tant un sabater posava la imatge d'una sabata, un joier la imatge d'un diamant€¦
Tot hi que en els mercats de les places on es solia vendre fruites, verdures (aliments en general), predominaven els pregoners que anunciaven els seus productes amb un tó de veu elevat i entenedor (un estil molt semblant al utilitzat per els grecs, siris, fenicis€¦).

Tot hi que hi han anuncis gràfics des de l'antiguitat no és fins al s XVI que aparèixen els primers anuncis impresos (gràcies a la recent aparició de l'impremta).

L'educació i la lectura es van anar convertint en una necessitat evident, aquest fet sumat a la utilització de la impremta, va fer possible l'aparició de la publicitat en alguns diaris setmanals anglesos. La publicitat va anar augmentant a mida que avançaven les tècniques d'impremta.

Al juny de 1836, el diari francès La Presse, va ser el primer en incloure publicitat pagada a les seves pàgines, el que li va permetre baixar el preu, ampliar el nombre de lectors i augmentar la rendibilitat. Aquesta nova idea no va tardar gaire en ser copiada per altres diaris i revistes.

Al voltant de 1840, Volney Palmer va crear un predecessor de les agències de publicitat, al mateix temps a França Charles-Louis Havas ampliant els serveis de la seva agència de notí­cies va decidit incloure-hi la publicitat.

D'altra banda en aquella època no hi havia cap organisme de regulació dels continguts de la publicitat, per això al 1869 es va crear NW Ahir & Son la primera agència que tenia com a finalitat assumir la responsabilitat i regular el contingut de la publicitat.

A la dècada de 1920, les estacions de ràdio es van anar establint, com els fabricants de ràdios. Fet que va fer créixer la popularitat d'aquest nou invent , per tant, també va augmentar el nombre d'organitzacions que posseïen una emissora o programa, a parir d'aquest fet i que no totes les organitzacions es podien permetre la despesa que comportava el manteniment d'una estació o canal de ràdio van néixer els patrocinadors.

Cada programa de ràdio era patrocinat per una sola empresa a canvi d'una breu menció, és a dir el nom de l'empresa patrocinadora al principi i al final de l'emissió.

Però hi va haver discrepàncies entre aquells que tractaven de comercialitzar a la ràdio i la gent sostenia que l'espectre radioelèctric havia de ser utilitzat només amb finalitats no comercials i per al bé públic.

Més tard a finals de 1940 i principis de 1950 aquesta pràctica va ser portada a la televisió.

Un cop entrada la dècada de 1950, la cadena de televisió DuMont va crear una nova tendència, la de vendre temps publicitari, a múltiples patrocinadors. No obstant això, la pràctica més comuna era la d'un únic patrocinador.

La dècada de 1960 la publicitat es va veure transformada, un nou enfocament més modern en el qual va poder brillar la creativitat. Creant missatges inesperats més temptadors als ulls dels consumidors. La campanya publicitària de Volkswagen-amb titulars com "Think Small" i "Lemon" (que s'utilitza per descriure l'aspecte del cotxe), va marcar el començament de l'era de la publicitat moderna mitjançant la "proposta única de venda", associar cada marca amb una idea especí­fica a la ment del lector o espectador.
Aquest perí­ode de nova publicitat nord-americana va ser anomenat revolució creadora, el seu arquetip va ser William Bernbach.

A finals de 1980 i principis del 1990 la introducció de la televisió per cable i en especial de la cadena MTV va marcar el començament d'un nou tipus de publicitat, pionera, en el concepte del ví­deo musical, que consistia en introduir les cançons dels consumidors en el missatge publicitari.