Agricultura dilluns, 11 de Abril de 2011 Autor: Francesc Guillaumet

Recuperen 410 varietats de cultiu autòctones de la Noguera

<< Tornar

Durant el segle XX, amb l'arribada de l'agricultura extensiva, s'ha perdut fins al 75 per cent de la diversitat d'espècies conreades a Lleida

Varietat de raïm blanc Foto: Cultures Trobades de Slow Food

Gerard Batalla, responsable del projecte Cultures Trobades de Slow Food Terres de Lleida, destaca que les varietats recuperades 'Són també un element cultural i identitari com ho pot ser la llengua o un altre element patrimonial' i també apunta que el projecte advoca per una agricultura més de 'qualitat que de quantitat' que recupera uns productes, d'una cultura agrícola amb una presència mil.lenària a la Noguera, que conserven una amalgama de 'gustos diferents' en un mercat que cada vegada és ' més homogeni '. La iniciativa ha recuperat, fina ara, més de 400 varietats de vinya, olivera, fruiters, hortalisses i cereals abans presents a la Noguera que estaven en vies de desaparició i ha transformat alguns d'aquests productes en vi i oli amb el segell de qualitat que li dóna la tradició.

El projecte Cultures Trobades utilitza sempre la mateixa metodologia en els projectes que afecten a cada apartat. El treball de camp s'inicia amb l'entrevista als agricultors d'edat avançada que serveixen com a font d'informació per localitzar les diferents varietats autòctones. A més d'ubicar la varietat encara existent (de vegades amagada en recòndits bancals del Montsec), la primera fase del treball es basa també en conèixer a fons com es conreaven aquestes espècies i com es cuinaven. Gerard Batalla cita a tall d'anècdota que abans que plantaven de 30 a 40 varietats de cereal, mentre que ara només es treballa amb dos o tres. 'Tot i produir molt més ara s'eliminen les propietats nutritives dels cereals', apunta el sociòleg de la Sentiu de Sió.

Després de les entrevistes amb els pagesos que encara conserven aquestes varietats es porta el material al banc de llavors, mentre que posteriorment es procedeix a estudiar les seves propietats. Moltes vegades es creen grups de degustació formats per cuiners i agricultors per comprovar de primera mà el gust de cada varietat.

Finalitzats aquests passos es procedeix a localitzar i plantar aquestes varietats i agrupar-les en bancs i col.leccions, ja siguin llavors (100), fruiters (145), vinya (50) oliveres (15) o planter (100). L'acció culmina amb l'elaboració de vi o oli (també planter) creat amb aquestes varietats autòctones. De moment, Slow Food Terres de Lleida ja ha elaborat dos vins (un blanc i un altre negre) amb una combinació de les diferents varietats de vinya tradicionals que es plantaven a la Noguera. Aquesta mateixa setmana, Slow Food ha presentat el nou oli produït amb la varietat de l'olivera Blanc que es va localitzar a l'Ametlla del Montsec. Anteriorment, l'entitat també havia produït dues ampolles d'oli de la varietat Sarrut i Roget, tots dos plantats a Corçà i Agulló en ple Montsec.

En el cas del planter, Slow Food també facilita algunes de les varietats recuperades als agricultors perquè procedeixin a plantar a les seves terres. Gerard Batalla explica que aquesta última és una acció que no té finalitats comercials, però que serveix per fer arribar els productes al consumidor. En tots els casos, Slow Food paga el raïm o les olives a un preu 'per sobre de mercat' perquè l'agricultor rebi un preu just per a la seva producció. Posteriorment s'elabora el vi o l'oli amb les varietats autòctones recuperades i es pot trobar a la seva pàgina web Oliveres trobades i Vinyes trobades , a la xarxa de Slow Food, en botigues especialitzades i en alguns restaurants.

Espècies com el 'Bitxo de Tiurana' o el 'Picapoll negre'

Gerard Batalla afirma que la Noguera és una comarca 'molt rica' des del punt de vista de la diversitat de varietats agrícoles i apunta que malgrat el pas del temps encara es poden localitzar diferents varietats de vinya i oliveres en petits bancals de muntanya.

El treball per a la recuperació de tot aquest patrimoni també llança anècdotes curioses, com la del Bitxo de Tiurana, una mena de pebrot dolç plantat per confitar que es va perdre pràcticament amb la construcció del pantà. 'La de Tiurana era una horticultura molt potent', subratlla el membre d'Slow Food, que recorda que els hortolans acudien amb cistelles als mercats, entre ells el de Torà, per vendre aquesta varietat.

A la vinya de la Noguera, encara es poden trobar espècies com el Picapoll Negre, la Pança o la Malvasia, una varietat que segons Batalla només es pot trobar ja en 'vinyes marginals'. En el camp de l'olivera, Gerard Batalla destaca que a la Noguera s'han recuperat varietats com el Verdiell o el Gravelle, aquesta última ja únicament localitzada a Ponts.

Però el treball de Cultures Trobades no acaba amb l'estudi, recuperació i transformació de les varietats recuperades, sinó que la seva estratègia també passa per la internacionalització d'aquest patrimoni. A través dels projectes Arca de Gust i Baluards de Slow Food s'inclouen algunes de les varietats més característiques en aquests bancs com 'baluards alimentaris'.