Agricultura divendres, 19 de Novembre de 2010 Autor: editor

La nova PAC valorada de forma distinta pels agents agraris

---

<< Tornar     

---

La nova proposta de la Polí­tica Agrària Comuna (PAC) de la CE, presentada el passat dijous, pel comissari d'Agricultura de la CE, Dacian Ciolos, pretén fer un repartiment més just de les ajudes que reben els agricultors, eliminant tant els privilegis històrics que afavoreixen els vells socis comunitaris, com França i Espanya, enfront dels nous, com les diferències entre sectors, a més de promoure una agricultura més verda.

L'executiu comunitari pretén, també, redistribuir millor entre diferents sectors, dins d'una mateixa regió i, a més, té la intenció de fer més verdes, les concessions d'ajudes als agricultors, premiant els que protegeixin l'entorn i incentivant pràctiques mediambientals no rendibles com el guaret o la rotació de cultius. "Vull construir una PAC per a 27 estats membre i tenir en compte la producció del camps avui i no la de fa 20 anys, quan es va decidir com repartir les ajudes als productors agrí­coles", ha explicat Ciolos.

La resposta dels agents agraris

El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC-COAG) celebra que els ajuts de la nova Polí­tica Agrària Comuna (PAC) s'adrecin als agricultors en actiu i valora positivament 'el manteniment d'una polí­tica comuna forta' centrada en les mesures de suport directe al sector productiu i tot allò que faci referència al desenvolupament rural i la conservació del medi. En aquest sentit, l'organització considera que el model actual, basat en rendiments històrics, està 'esgotat' i celebra la proposta d'establir una renda bàsica lligada al rol del productor.

El sindicat dóna 'ple suport' a la idea de limitar el recolzament als agricultors en actiu i la possibilitat d'establir limitacions als pagaments en funció dels llocs de treball que es mantinguin a cada explotació, perquè considera que el sistema de pagaments directes d'ajuts 'ha de pivotar sobre l'activitat agrària que fan els pagesos i ramaders'. Tot i això, adverteix que cal mantenir un 'nivell mí­nim' de pagaments directes adreçats als petits agricultors.

Unió de Pagesos rebutja la proposta de reforma de la PAC i vol que s'incloguin mecanismes per garantir renda i preus a la pagesia enfront la volatilitat del mercat i l'encariment dels costos de producció.

El sindicat considera que la renda agrària de la pagesia europea ha patit una greu davallada, i encara més la catalana, amb el desmantellament dels mecanismes de mercat que ajudaven a sostenir els preus en origen i que la Unió Europea està desmantellant en successives reformes de la PAC des de 2001. Pel que fa als preus, el sindicat reclama a la Unió Europea que actualitzi la normativa sobre competència per dotar les administracions d'eines més eficaces amb l'objectiu d'evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives i deslleials que s'estan imposant a la pagesia al sí­ de la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i, en determinats sectors, també per part de l'agroindústria.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), considera que una retallada de les ajudes directes pel canvi en els criteris, podria comportar pèrdues xifrades entre 40 i 60 milions d'euros per any a Catalunya. Segons Josep Lluí­s Bosque, director de la FCAC, els sectors més afectats serien els cereals, l'arròs, l'olivera, els farratges i els cí­trics. En canvi, rebran ajudes sectors que fins ara no en tenien, com el de la fruita.

La FCAC veu positivament que,d'una banda, s'abandoni el criteri de determinar les ajudes segons referències històriques, però de l'altra, creu que és preocupant el desequilibri econòmic que aquesta nova fórmula pot implicar en determinades zones o cultius, ja que podrà comportar una pèrdua important d'ingressos i qüestionar la viabilitat de nombroses explotacions.

La PAC a nivell macroeconòmic

L'any 2008 a la UE-27 el 5,69% dels perceptors, 462.470 beneficiaris, s'emportaven el 59,30% del conjunt d'ajuts directes, 22.286,75 milions d'euros. A l'Estat espanyol, el 6,15% dels perceptors, 55.420 beneficiaris, s'emportaven el 50,55% del conjunt d'ajuts directes, 2.487,48 milions d'euros. Aquesta situació és especialment injusta per a la major part de la pagesia realment activa al territori, ja que, segons la pròpia Comissió Europea el 30% de la renda agrària a la UE-15 prové actualment dels ajuts directes de la PAC.

L'estat espanyol és un dels privilegiats històricament per la PAC, que s'emporta prop d'un 40% del pressupost comunitari. Així­, dels prop de 59.800 milions d'euros que la Unió es va gastar en ajudes al camp l'any passat, gairebé 7.500 van anar a parar a l'Estat.

A l'àmbit català, els ajuts directes de la PAC el 2009 van ser de 269,34 milions d'euros. La distribució per territoris, 97,4 milions d'euros a Lleida, 20,43 a l'Alt Pirineu i Aran, 9,81 a Barcelona, 43,46 a la Catalunya Central, 40,21 a Girona, 16,44 a Tarragona i 41,22 a les Terres de l'Ebre. D'altra banda, a tot Catalunya, del conjunt de mesures incloses a la PAC en depèn prop d'un 30% de la renda agrària macroeconòmica, prop de 450 milions d'euros.

La comunicació La PAC cap a 2020 presentada pel Comissari d'Agricultura, Dacian Ciolos, és fruit d'un debat entre el sector agrí­cola i ramader, la indústria i els consumidors i no serà fins mitjans de l'any que ve que Brussel·les presenti un text legislatiu. Un text que caldrà, llavors, negociar amb el Consell de ministres i, posteriorment, amb l'Eurocambra amb l'objectiu de tenir enllestida una nova polí­tica de repartiment dels subsidis a l'agricultura i la ramaderia a partir del 2013.

Etiquetes: agricultura PAC polí­tica agrària comuna sindicats CE Dacian Ciolos