Els ajuntaments de l’Alta Segarra diuen no a l’extracció de combustibles radioactius i fòssils

Trenta anys després de les mobilitzacions que van aturar l'explotació d'urani, els municipis recuperen la seva oposició a la contaminació del medi ambient i al perill per la salut dels ciutadans

Com a resposta a la voluntat manifestada per part de certes corporacions multinacionals de desenvolupar projectes d’investigació i explotació d’hidrocarburs i d’urani a l’Alta Segarra, l’Ajuntament de Calaf ha fet públic una declaració per la qual declara el seu terme territori lliure d’extracció de combustibles fòssils i radioactius. Amb aquest manifest, l’Ajuntament rebutja frontalment tant la tècnica de la fractura hidràulica com les explotacions mineres a cel obert, considerant especialment el seu risc per les persones i el territori.

El manifest, consensuat amb la resta de municipis de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària de la Segarra (que agrupa municipis integrats avui a l’Anoia, el Solsonès i la Segarra), palesa el malestar i la preocupació vers aquests expedients i exigeixen al Departament d’Empresa i Ocupació el seu arxiu, així com demanen al Govern de la Generalitat que declari tot el territori nacional zona lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius i al Govern espanyol que segueixi l’exemple de França i prohibeixi el fracking.
En aquest sentit, recorden com l’any 1981, la gran mobilització ciutadana a l’Alta Segarra ja va suposar la suspensió de la concessió de llicències d’explotació de mines pels greus efectes contaminants d’aquestes activitats, especialment degudes a l’augment de la radioactivitat, l’emissió de núvols de pol radioactiva i i el despreniment del gas radó 222, de repercussions cancerígenes, contaminació de les aigües i danys sobre la cadena alimentària. Aquella mobilització va inspirar els versos del poeta Joan Oliver, “Pere Quart”, que amb el títol de “Democràcia i Urani”, escrivia: “No permeteu que furguin les entranyes / de les nostres planures i muntanyes, / tot envoltant-nos de mortals perills! / Fora i ben lluny aquestes gents estranyes! / Per la vida de tots! Pels nostres fills!”.

Diverses entitats socials i cíviques del territori afectat ja han iniciat la seva mobilització, en suport de les autoritats locals, i ben aviat començaran una campanya de conscienciació de la població per fer aturar aquests projectes.

Per la seva banda, en seu parlamentària, el Conseller de Territori, Santi Vila, manifestava que la Generalitat només té competència en matèria d’autoritzar prospeccions i recerca però “sí que ens correspon garantir que es facin amb les màximes garanties mediambientals”. En aquest sentit, la legislació preveu que les competències per autoritzar les explotacions resten en exclusiva en el Govern Espanyol, per la qual cosa l’autorització de les prospeccions a Catalunya obriria la porta a que des de Madrid es poguessin imposar les posteriors explotacions sesen possibilitat de rèplica des del territori.

Les sol•licituds han estat cursades per l’empresa Minería el Río Alagón, filial espanyola de la multinacional americana Berkley Resources, que ben aviat iniciarà la seva activitat a la província de Salamanca i que es presenta com la propera empresa líder en la producció d’urani a Europa, anunciant a la seva pàgina web el projecte de Calaf.

El carbó uranífer de Calaf, segons els entesos, és de molt mala qualitat
Foto: viquipèdia