Formes dels ajuntaments durant el segle XX

Repàs de les diferents formes per escollir els membres del consistori a la vila de Torà

A inicis d'aquest segle no existia el sistema d'eleccions i/o votacions que avui coneixem com a sufragi universal. I per descomptat que les dones no tenien ni veu ni vot i molt menys vot per les coses que pertanyien a la vida pública. Com si no existissin. Feta aquesta precisió cal dir que corresponia a les forces vives i als poders fàctics determinar qui havia d'entrar al govern municipal.

Metges, mestres, algun professional, la clerecia i quatre potentats tenien la facultat de determinar les capacitats dels qui havien de regir els destins municipals. Aquest sistema es perllongà fins l'any 1.939 a l'acabar la guerra incivil, amb les excepcions de l'any 1.923 (dictadura de Primo de Rivera) i el 1.934 (els fets del 6 d'octubre) on intervingué decididament la Autoridad Militar. I així­ mateix el perí­ode comprès entre el 18 de juliol de 1.936 i el 23 de gener del 1.939, d'infausta memòria.

Curiosament des d'últims de gener del 1.939 fins al final dels anys 40 els ajuntaments oficialment eren entitats 'Gestoras' i el seu alcalde era nomenat directament pel 'Gobernador Civil' i la resta de consellers havien de ser totalment addictes al 'Movimento Nacional'. Des d'aquest moment i en endavant ja són reconeguts com Ajuntaments de ple dret i almenys tres dels set consellers són escollits pels terços familiar, sindical i entitats, amb un intent de donar un cert aire democràtic a la vida municipal. Però sempre, fins al 1.979 amb l'exclusivitat de decisió electiva del 'Gobernador Civil' pel que fa a l'alcalde i a la resta de consellers.

Amb la instauració de la democràcia, les primeres eleccions municipals, on l'alcalde i regidors ho foren per sufragi directe, van tenir lloc a primers d'abril del 1.979. En aquella ocasió ja bastant propera, a Torà hi va concórrer una llista única sortida d'unes primàries. L'any 1.983 es van presentar dues llistes, ambdues independents. I a les eleccions dels anys 1.987, 1.991 i 1.995 només es presentà una llista única de CiU.

A partir de les eleccions del 2003 sempre s'han presentat 3 llistes. A les del 2003 la coalició entre Independents per Torà i la CUP va desbancar a CiU de l'alcaldia, tot i que la recuperà al cap de dos anys, pel vot d'un regidor trànsfuga.