versió per imprimir
Arrenquen els carnavals
Noticia
<< Tornar dimecres, 15 de Febrer de 2012 Torà Autor: editor La Llordera de Torà ha donat el tret de sortida dels carnavals més participatius, ara toca Solsona i lo Ranxo de Ponts.
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Passacarrers
Autor: Xaranga Damm-er
Autor: Xaranga Damm-er
El Brutet, nou gegantó
Autor: Xavi Santesmasses
Autor: Xavi Santesmasses
Ball dels Gegants
Autor: Ramon Sunyer
Autor: Ramon Sunyer
El Gegant Boig
Autor: Nació Digital
Autor: Nació Digital
Penjada del ruc
gegants de solsona
Cuinant lo Ranxo
Repartint el Ranxo
Torà ha viscut una nova edició del Brut i la Bruta, la peculiar versió local de la festa del Carnestoltes. Enguany la novetat ha estat la presentació d'un nou gegantó, el Brutet, el fill del Brut un gegant batejat fa 18 anys ( veure fotos). Aquest nou gegant ha de servir per crear una colla gegantera infantil, que continui la tasca dels actuals geganters.
A la Catalunya Central, el Carnaval de Solsona, és el referent més clar d'aquesta celebració.És una festa declarada d'interès nacional que es remunta a l'any 1971. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l'himne del Carnaval repartint llenya amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s'ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc, que es penja del campanar, el mata-rucs d'honor i el Carnestoltes són els protagonistes principals de la festa. També la Baixada de Boits, on vehicles construïts de manera artesanal competeixen en un circuït muntat al carrer Castell, o el Ball de la patacada
Una característica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres. El Carnaval de Solsona es va iniciar el 1.971 desafiant l'ordre franquista dictada l'any 1.937 per la qual es prohibia la celebració de carnavals. Malgrat que algunes poblacions catalanes ja feien desfilades i rues, com Sitges o Vilanova, 'Solsona va ser la primera en recuperar la figura del rei Carnestoltes, l'ànima de la festa'.
Les festes del Ranxo són festes tradicionals d'alguns pobles del Segre Mitjà, com Vilanova de l'Aguda o Gualter però especialment a la vila de Ponts.
Lo Ranxo és una sopa que es prepara el dimarts de Carnaval amb els aliments que dóna la gent del poble de manera voluntària. Segons l'organització de les festes ponsicanes se'n serveixen unes 8.000 racions any rere any.
Durant la vigília es fa la plega del recapte pels carrers i places de la vila, acompanyada d'un grup d'animació que duu com a estendards una cullera i una forquilla de fusta gegantines, mentre la mainada entona el Lali-lali, una cantarella popular d'aquesta diada. La plega i els cants van associats a les rondes de beure ofertes pels bars i carrers de la localitat.
La matinada del dimarts de Carnestoltes s'encén el foc per fer bullir la setantena de calderes d'aram que serviran per a la cocció del ranxo, disposades en filera a l'avinguda de la Font de Valldans. De mica en mica, l'indret es va omplint de fum i de gent, de curiosos i de firaires que observen com la cuinera en cap i els seus ajudants van abocant els ingredients del ranxo a les calderes. A Ponts la recepta es ve seguint de la mateixa manera des dels seus inicis i els seus principals protagonistes són milers de quilos de carn de porc, de vedella i xai, i també centenars de cols, trumfos, cigrons, fesols, fideus, arròs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernil que conformen una exquisida escudella de pagès.
El Ranxo de Ponts es cita per primera vegada en un acta municipal de l'any 1875. La tradició parla que fou instaurada per un habitant de Ponts que havia estat pobre i que un cop superada la seva situació, i convertir-se en una persona benestant, va oferir un àpat amb la col·laboració del veïns, per alimentar als seus antics companys. De fet es tracta d'una de les festes més singulars dins dels àpats col·lectius que s'organitzen per cloure el cicle del Carnaval; és el costum d'alimentar els pobres i que recorden la sopa dels pobres que es repartia als antics hospitals a peu dels camins per alimentar viatgers, traginers i pobres.
Ingredients per a 7.000 racions de ranxo segons la recepta ponsicana
- 130 kg de pollastre
- 23 gallines
- 43 kg d'espinada de porc
- 23 ossos de pernil
- 50 kg de mongetes
- 61 kg de cigrons
- 87 kg de patates
- 18 kg de cols
- 5 kg de cebes
- 8 manats de porros
- 12 kg de carn de ternasco
- 12 kg d'estofat
- 15 kg de carn de corder
- 58 kg de botifarra negra
- 45 kg de cansalada
- 5 kg de tomàquets
- 60 kg de pasta
- 40 kg d'arròs
- 18 kg de sal
El Carnaval de Solsona
A la Catalunya Central, el Carnaval de Solsona, és el referent més clar d'aquesta celebració.És una festa declarada d'interès nacional que es remunta a l'any 1971. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l'himne del Carnaval repartint llenya amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s'ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc, que es penja del campanar, el mata-rucs d'honor i el Carnestoltes són els protagonistes principals de la festa. També la Baixada de Boits, on vehicles construïts de manera artesanal competeixen en un circuït muntat al carrer Castell, o el Ball de la patacada
Una característica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres. El Carnaval de Solsona es va iniciar el 1.971 desafiant l'ordre franquista dictada l'any 1.937 per la qual es prohibia la celebració de carnavals. Malgrat que algunes poblacions catalanes ja feien desfilades i rues, com Sitges o Vilanova, 'Solsona va ser la primera en recuperar la figura del rei Carnestoltes, l'ànima de la festa'.
Lo Ranxo de Ponts
Les festes del Ranxo són festes tradicionals d'alguns pobles del Segre Mitjà, com Vilanova de l'Aguda o Gualter però especialment a la vila de Ponts.
Lo Ranxo és una sopa que es prepara el dimarts de Carnaval amb els aliments que dóna la gent del poble de manera voluntària. Segons l'organització de les festes ponsicanes se'n serveixen unes 8.000 racions any rere any.
Durant la vigília es fa la plega del recapte pels carrers i places de la vila, acompanyada d'un grup d'animació que duu com a estendards una cullera i una forquilla de fusta gegantines, mentre la mainada entona el Lali-lali, una cantarella popular d'aquesta diada. La plega i els cants van associats a les rondes de beure ofertes pels bars i carrers de la localitat.
La matinada del dimarts de Carnestoltes s'encén el foc per fer bullir la setantena de calderes d'aram que serviran per a la cocció del ranxo, disposades en filera a l'avinguda de la Font de Valldans. De mica en mica, l'indret es va omplint de fum i de gent, de curiosos i de firaires que observen com la cuinera en cap i els seus ajudants van abocant els ingredients del ranxo a les calderes. A Ponts la recepta es ve seguint de la mateixa manera des dels seus inicis i els seus principals protagonistes són milers de quilos de carn de porc, de vedella i xai, i també centenars de cols, trumfos, cigrons, fesols, fideus, arròs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernil que conformen una exquisida escudella de pagès.
El Ranxo de Ponts es cita per primera vegada en un acta municipal de l'any 1875. La tradició parla que fou instaurada per un habitant de Ponts que havia estat pobre i que un cop superada la seva situació, i convertir-se en una persona benestant, va oferir un àpat amb la col·laboració del veïns, per alimentar als seus antics companys. De fet es tracta d'una de les festes més singulars dins dels àpats col·lectius que s'organitzen per cloure el cicle del Carnaval; és el costum d'alimentar els pobres i que recorden la sopa dels pobres que es repartia als antics hospitals a peu dels camins per alimentar viatgers, traginers i pobres.
Ingredients per a 7.000 racions de ranxo segons la recepta ponsicana
- 130 kg de pollastre
- 23 gallines
- 43 kg d'espinada de porc
- 23 ossos de pernil
- 50 kg de mongetes
- 61 kg de cigrons
- 87 kg de patates
- 18 kg de cols
- 5 kg de cebes
- 8 manats de porros
- 12 kg de carn de ternasco
- 12 kg d'estofat
- 15 kg de carn de corder
- 58 kg de botifarra negra
- 45 kg de cansalada
- 5 kg de tomàquets
- 60 kg de pasta
- 40 kg d'arròs
- 18 kg de sal
Home page | Realització: cdnet