versió per imprimir
La Varroa pot ser l'origen de la mortaldat de milions d'abelles
Noticia
<< Tornar divendres, 8 de Juny de 2012 Autor: editor L'àcar paràsit transmet un virus molt contagiós que causa deformacions a les ales dels insectes
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
L’abella de la mel és un dels principals insectes pol·linitzadors
Abella adulta atacada amb Varroa
Larva d'abella atacada amb Varroa
Un virus molt contagiós transmès per l'àcar paràsit Varroa destructor és el que pot estar contribuint a la propagació i, probablement, la mort de milions d'abelles al món, segons un estudi d'investigadors nord-americans i britànics publicat a la revista Science. L'àcar s'alimenta de la sang de les abelles en estat larvari o adult, els perfora la pell i els deforma les ales.
L'estudi realitzat a Hawaii per científics de la Universitat de Sheffield, la Marine Biological Association i la Universitat de Hawaii pot haver donat amb l'explicació a la mort de milions d'abelles que va tenir lloc en diferents parts del món durant l'últim hivern. Els investigadors han constatat que el virus patogen detectat en els ruscos ha augmentat del 10% al 100% i que el canvi ha derivat en una soca altament virulenta.
Els científics consideren que la nova soca viral detectada a Hawaii és idèntica a la trobada en altres parts del món. Assenyalen que el seu estudi pot obrir noves vies en la investigació de l'anomenat col·lapse CCD. Encara es desconeix l'origen, però el CCD es va detectar el 2005 arran de la mort sobtada de milions d'exemplars, tot i que encara se'n desconeix l'origen.
La varroa era només un paràsit habitual de l'abella asiàtica (Apis cerana), que ha desenvolupat estratègies de neteja contra el paràsit. Al segle XIX, a l'est de Rússia, les abelles habituals de l'apicultura (Apis mellifera) portades a aquesta zona, entraren en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, van estendre's a principis de 1960 al Japó i en deu anys va passar a tota l'europa de l'est, a Espanya es va observar el 1984.
La varroa es reprodueix en cicles de 10 dies. La femella de la varroa entra a una cel·la de cria d'abella. Tan aviat com les abelles tapen la cel·la, la varroa pon ous a la larva d'abella, principalment en mascles, (abellots). Les varroes joves surten de l'ou aproximadament en el mateix temps que les joves abelles es desenvolupen i deixen la cel·la i les varroes es van estenent entre altres abelles adultes i larves. En dotze setmanes el nombre de varroes es pot multiplicar per dotze. Quan arriba la tardor i deixa d'haver-hi abelles mascles, la varroa pon ous en les abelles femelles i pot eliminar tota la colònia.
L'estudi realitzat a Hawaii per científics de la Universitat de Sheffield, la Marine Biological Association i la Universitat de Hawaii pot haver donat amb l'explicació a la mort de milions d'abelles que va tenir lloc en diferents parts del món durant l'últim hivern. Els investigadors han constatat que el virus patogen detectat en els ruscos ha augmentat del 10% al 100% i que el canvi ha derivat en una soca altament virulenta.
Els científics consideren que la nova soca viral detectada a Hawaii és idèntica a la trobada en altres parts del món. Assenyalen que el seu estudi pot obrir noves vies en la investigació de l'anomenat col·lapse CCD. Encara es desconeix l'origen, però el CCD es va detectar el 2005 arran de la mort sobtada de milions d'exemplars, tot i que encara se'n desconeix l'origen.
Una plaga estesa en pocs anys
La varroa era només un paràsit habitual de l'abella asiàtica (Apis cerana), que ha desenvolupat estratègies de neteja contra el paràsit. Al segle XIX, a l'est de Rússia, les abelles habituals de l'apicultura (Apis mellifera) portades a aquesta zona, entraren en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, van estendre's a principis de 1960 al Japó i en deu anys va passar a tota l'europa de l'est, a Espanya es va observar el 1984.
La varroa es reprodueix en cicles de 10 dies. La femella de la varroa entra a una cel·la de cria d'abella. Tan aviat com les abelles tapen la cel·la, la varroa pon ous a la larva d'abella, principalment en mascles, (abellots). Les varroes joves surten de l'ou aproximadament en el mateix temps que les joves abelles es desenvolupen i deixen la cel·la i les varroes es van estenent entre altres abelles adultes i larves. En dotze setmanes el nombre de varroes es pot multiplicar per dotze. Quan arriba la tardor i deixa d'haver-hi abelles mascles, la varroa pon ous en les abelles femelles i pot eliminar tota la colònia.
Home page | Realització: cdnet