50 aniversari del viatge a la Segarra: l'arribada a Cervera

'Viatge a la Segarra' és la crònica del tercer viatge a peu de l'autor, després de 'Viatge al Pirineu de Lleida' i el 'Viatge al Priorat' i es va escriure 10 anys més tard perquè segons confessa el mateix autor 'Aleshores naixia la nova cançó, i no vaig trobar mai el temps necessari..... o potser la calma que exigeix l'escriptura'.

El dimarts dia 7 d'agost de 1962 un jove Espinàs, de trenta-cinc anys, arriba a Cervera, a quarts de vuit del vespre, disposat a emprendre un recorregut a peu pel que ell anomena la Segarra 'estricta' i que durarà fins el dia 15 d'agost, dia en que retorna a Cervera.

L’originalitat d’Espinàs i allò que ens fa més proper el seu treball és el mitjà de locomoció: el barceloní recorrerà el trajecte no en calessa, ni a lloms d’un èquid ni dins d’un cotxe, sinó amb el 'tren espardenyal' -com li diuen a Torà-, és a dir: a peu. Equipat només amb una boina i un vell sarró on hi carrega poc més que la llibreta d’apunts, una pipa, una càmera de retratar i, a voltes, un grapat d’ametlles i un bocí ressec de pastís.

Per commemorar aquesta efemèride, hem pensat que cada dia us presentarem uns detalls del trajecte realitzat per Espinàs acompanyat d'imatges dels llocs

Cervera

Demà caldra llevar-se aviat, recordo la conversa que he tingut , al vespre, en passar per la Cooperativa del Camp. Se m'ha acudit de preguntar :
- A quina hora surt el sol, demà?
- Almenys a dos quarts de set - m'han dit.
No m'ho he cregut i segur que se m'ha notat. Un altre home present ha corregit el primer.
- A les cinc, sortirà.
Aleshores el primer a protestat:
- A veure si ens entenem: parlem de l'hora oficial o de l'hora solar?
I em mirava, esperant la meva resposta, però me l'he estalviada. D'una finestreta ha sortit una veu que ha cridat, amb una precisió inapel·lable:
- A les cinc hores cinquanta-un minuts!.

Penso que aquests dies descobriré una pila de coses que no les canviaria pas per un elefant.

Josep Maria Espinàs i Massip

Barcelona 1927-2023

Escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. És autor d'una extensa obra narrativa amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002), el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi, el Premi Víctor Català per a llibres de contes i i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca fou guardonat amb el Premi Lletra d'Or. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
.
Personatge polifacètic va ser uns dels impulsors de la Nova Cançó (1961) i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Ell mateix va cantar i enregistrar cançons de Georges Brassens, però quan aparegueren els cantants professionals es retirà. Especialitzat en llibres de viatges i obres de divulgació, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957; que féu amb Camilo José Cela), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqués (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 volums) (1982), Catalunya: tranports metropolitans (1988), A peu per la Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). A mitjans dels anys 90 va escriure uns reportatges atípics com Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995), un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l'estiu del 1994.

Una altra de les seves facetes són els articles periodístics, l'abril del 1976 començà la publicació diària al nou diari Avui amb el títol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999, i que va rebre diversos premis. Llavors passà a col·laborar a El Periódico amb la columna d'opinió Petit observatori, en el qual encara escriu. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic.

També ha conduït programes d'entrevistes a la televisió com Personal i intransferible i Senyals al Canal 33 i Identitats, a TV3. Pel que fa a la faceta d'editor és cofundador de l'edicions La Campana , editorial independent, fundada l’any 1985, especialitzada en publicar llibres de qualitat que, al mateix temps, puguin interessar al lector normal

'A peu per la Segarra', de Josep M. Espinàs (Edicions la Campana, núm. 160) Comprar

* Conjunta de Jaume Moya, Josep M. Santesmasses i Ramon Sunyer


Compartit per somsegarra.cat