50 aniversari del viatge a la Segarra: de Guissona a Sanaüja

Em llevo i segueix plovent.

No cal córrer,doncs. Esmorzo amb calma i me'n vaig al barber a afaitar-me. ( Allà esdevé aquest diàleg entre el barber, que també és l'enterramorts, i un client).

- Noi ara no podré, perquè he d'anar a tocar a morts.
- Passem una mala temporada - diu el barber- El capellà de... està fumut.
- Escolta, quan enterren un capellà, també paga?.
- No.
- Doncs convé que es morin els altres, oi?

La pluja m'ha fet sortir tard, cap a les dotze. Fa un sol calent, emmarcat de núvols.... Arribo a la cruïlla que separa els camins cap a Palou - i més enllà, Ponts- i cap a Sanaüja. Agafo aquest ramal..

Ve una pujada, després un petit port. Canvia una mica el paisatge, que ara és més mogut, més bonic. Però més pobre. Com si li faltés l'aigua.
Trenco i m'enfilo a Selvanera. O Seuvanera, com diuen.
En aquest poble no hi ha telèfon, ni tan sols tenda.

(A Selvanera, referent a les perforacions que realitzen a Palou)Els nens dialoguen:

- Hi treballen milions de persones-
- No tant…. Ara, a veure-ho sí que hi són milions.
- Diu que faran anar sis-cents amotors i que no es podrà dormir ni a Guissona.
- I els de Palou hauran de marxar, el siroll els ensordaran.

Dino pa i formatge, prop de la bassa d'abeurar les eugues, que ès el lloc més cèntric del poble.
Desprès surtodel poble, tan enlairat, , baixo una mica i m'aturo al costat d'una alzina: hi ha un panorama sensacional devant els ulls. L'ermita de Nostra Senyora de la Soledat, de Selvanera.

Trobo una masia abandonada. Diu 1930, Can Llordés. Passo per una altra masia, aquesta habitada. És can Pinyol. Em donen aigua i em donen ametlles.

Sento un motor com de tractor, però resulta que és per a fer-se l'electricitat.

Bereno pa amb ametlles i una mica de vi. Pel LLobregós baixa poca aigua, i bruta. segurament per les pluges de la nit.

Però ara fa una tarda perfumada i neta.

Un vell i una vella vénen cap a mi, a poc a poc, protegint-se amb un gran paraigua negre.

Els pregunto si és, com suposo, Sanaüja.
- Sí és Sanaüja.
- Em poden dir si hi podré sopar i dormir?
La resposta és tranquil·litzadora. A Sanaüja hi ha una fonda, Can Ventureta.

Hi ha molts porxos, passo pel Carrer Major- tots els carrers exhibeixen dues plaques, són bilingües. Hi ha botigues, i el 'Café de Cinca', amb cafetera!, i 'futbolin'.

A la plaça de Sanaüja hi fa de bon estar. Se m'ha fet fosc assagut als porxos de la plaça. Tres homes han vingut a seure al meu costat, però hem trigat a dir-nos alguna cosa... i al capdavall un home em pregunta:

- Ho feu per gust, això?
- Sí, ho faig pel gust de conèixer la Segarra.
- Poca gent la coneix la Segarra........
- Sí aquí ens coneixem tots ja ho crec.
- Però mireu- em diuen- més que res ens coneixem pel nom de les cases.
- Pel nom de les cases?
- Això: el de cal Basterdiguem. I cal Fum, que es diuen.... Veieu?, que em matin si m'en recordo com es diuen els de cal Fum.
- No us penseu, ja en tenim de mots estranys, al poble. Com cal Cagamutxu.
- I no hi ha qui els esborri aquests mots. Mireu l'altre dia en Serafí Moncunill, de ca l'Espartero, va haver de fer la declaració i va posar-hi Serafín Espartero. Què us sembla, ni se'n va recordar que es deia Moncunill.

Baixa per la plaça una figura dubtosa, que es va perfilant a poc a poc. Quan passa a prop diu a l'home que tinc al costat:

- Tu, ja t'he vist les garbes. Fa massa temps que hi són.
- Espero la màquina. Havia de venir avui.
- Ja t'ho dic, te les he vist massa, les garbes.

I se'n va.

* Conjunta de Jaume Moya, Josep M. Santesmasses i Ramon Sunyer



Compartit per somsegarra.cat