50 aniversari del viatge a la Segarra: de Torà a Sant Ramon

Em llevo, esmorzo i me'n vaig a la barberia, a afaitar-me.
Hi fa una temperatura agradable, i m'hi estaria una estona sense que m'haguessin d'omplir la cara de sabó. De tota manera el silenci no dura gaire.
Sento darrera meu aquestes paraules:
- Què diu el que l'afaiten?
Dic, amb les paraules justes, que penso seguir cap a Ivorra.
- Vaja -sento-. Així agafarà el 'tren espardenyal'.

Agafo el camí vell d'Ivorra a Torà. És un camí tranquil, que puja una mica, perquè anem deixant endarrera la vall del LLobregós.

Ivorra, dalt del seu turó, retalla un perfil vigoròs... abans d'acostar-me a l'església demano per la fonda, sense èxit. Hi ha ca la Llúcia, que és la tenda. Em diuen que de fer menjar, res, però són gent amable i lliguem unes quantes paraules.

M'havia dit que a cal Roncós podien fer-me alguna 'carallada' per menjar, però a última hora m'ofereix un ou ferrat.

És un panorama immens, impressionant: la mirada es perd pels camps i els turons - veig, en una era, com baten a potes, i tot plegat forma una estampa respectada pels segles.

Toquen les dotze del migdia al campanar. Veig sortir disparats els nens i les nenes de l'escola, que duen bates netes, i al lluny, la mestra. Em sorprèn que hi hagi una mestra que segueixi fent classe a l'estiu.

Un dels marrecs duu bodades, a la bata, unes inicials que coincideixen amb les meves. Ma'animo a preguntar-li per la mestra i em diu que la senyoreta se'n va precissament avui, a Sant Ramon. És, també, la meva pròxima etapa.

Alguna cosa em fa parar l'orella. Per primera vegada, d'ençà que camino per la comarca, sento el soroll del vent entre els arbres.

Vaig pujant cap a la carena, on hi ha Hostals o Hostalets. A cada revolt, a cada canvi de nivell, una nova estampa de la Segarra, sempre igual i sempre amb un matís diferent.

Passa un autobús de línia, antiquat, alçant una sòlida polseguera. Amunt, amunt, arribo a un pla enlairat, i no trigo a aturar-me a Portell.

A la botiga- on em donen una gasosa calenta,- la noia no entén que jo vagi a peu.
- Però a peu a peu?
- Faig una volta per la Segarra...
No s'ho creu, és clar.
Al peu de la carretera trobo una petita capella. A la façana hi diu ' Açí és nat Sant Ramon Nonat'.

M'adono, de sobte, que sóc al cor de la Segarra, al cor històric, pietós, llegendari de la Segarra.

Quan me'n vaig, sento una donaque diu des d'un balcó, sense abaixar la veu:
- Ja veus quins turistes tenim en aquest poble!.
Li contesten:
- Doncs l'he vist que escrivia molt.
- Bueno, deu ser un escriptorista.

Del Portell a la Manresana no hi ha gaire tros. A la Manresana hi tinc una cita i d'aquí mitja hora hi seré.

Avanço pel carrer de sant Ramon- La Manresana, un seguit de cases que s'han alçat a la carretera, i busco el cafè més cèntric. És aquí on m'he de trobar amb dos amics, decidits a acompanyar-me en el viatge.

Ens trobem al carrer. En Joan Rectoret, nopodrà afegir-se al viatge, coses de la feina. En Rafel Bigorra sí que es posarà a caminar. Sel veu molt animat.

Sopem a la fonda Magdalena -Corselles- i anem a dormir.

* Conjunta de Jaume Moya, Josep M. Santesmasses i Ramon Sunyer


Compartit per somsegarra.cat