Arriba el Carnestoltes, el 'rei dels poca-soltes'

Torà ha viscut una nova edició del Brut i la Bruta, la peculiar versió local de la festa del Carnestoltes. Enguany el fort vent ha restat participació als actes que van començar el dissabte al matí amb el Mercat Popular. Al migdia es va realitzar un Carnaval infantil amb una desfilada de disfresses que va acabar amb un espectacle infantil.

A la tarda es va realitzar el Pregó del Carnaval, que va finalitzar amb la simulació de la penjada del gos, emulant la penjada del ruc de Solsona. Va continuar amb la Rua, que recorre la vila interpretant la Dansa del Bonic i la Bonica acompanyats amb el seguici dels gegants, els grallers de Torà, les comparses, els trabucaires i la Xaranga. A la nit el ball de disfresses va reunir una gran gernació ballant al ritme de les orquestres El Cairo i Tremendos

El Carnaval de Solsona

A la Catalunya Central, el Carnaval de Solsona, és el referent més clar d'aquesta celebració. És una festa declarada d'interès nacional que es remunta a l'any 1971. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La famí­lia dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l'himne del Carnaval repartint llenya amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s'ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní­, també ho són el ruc, que es penja del campanar, el mata-rucs d'honor i el Carnestoltes són els protagonistes principals de la festa. També la Baixada de Boits, on vehicles construïts de manera artesanal competeixen en un circuït muntat al carrer Castell, o el Ball de la patacada

Una caracterí­stica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres. El Carnaval de Solsona es va iniciar el 1.971 desafiant l'ordre franquista dictada l'any 1.937 per la qual es prohibia la celebració de carnavals. Malgrat que algunes poblacions catalanes ja feien desfilades i rues, com Sitges o Vilanova, 'Solsona va ser la primera en recuperar la figura del rei Carnestoltes, l'ànima de la festa'.

Enguany els actes començaran el Dijous,7 de febrer amb Inici de festa i proclamació de la República Independent de Solsona i continuaran cada dia fins dimecres 13 quan es clouran amb la Processó i enterrament del Carnestoltes, el castell de focs i la Baixada i despenjada del Ruc

Més sobre el Carnaval de Solsona

Lo Ranxo de Ponts

Les festes del Ranxo són festes tradicionals d'alguns pobles del Segre Mitjà, com Vilanova de l'Aguda o Gualter però especialment a la vila de Ponts.
Lo Ranxo és una sopa que es prepara el dimarts de Carnaval amb els aliments que dóna la gent del poble de manera voluntària. Segons l'organització de les festes ponsicanes se'n serveixen unes 8.000 racions any rere any.

Durant la vigí­lia es fa la plega del recapte pels carrers i places de la vila, acompanyada d'un grup d'animació que duu com a estendards una cullera i una forquilla de fusta gegantines, mentre la mainada entona el Lali-lali, una cantarella popular d'aquesta diada. La plega i els cants van associats a les rondes de beure ofertes pels bars i carrers de la localitat.

La matinada del dimarts de Carnestoltes s'encén el foc per fer bullir la setantena de calderes d'aram que serviran per a la cocció del ranxo, disposades en filera a l'avinguda de la Font de Valldans. De mica en mica, l'indret es va omplint de fum i de gent, de curiosos i de firaires que observen com la cuinera en cap i els seus ajudants van abocant els ingredients del ranxo a les calderes. A Ponts la recepta es ve seguint de la mateixa manera des dels seus inicis i els seus principals protagonistes són milers de quilos de carn de porc, de vedella i xai, i també centenars de cols, trumfos, cigrons, fesols, fideus, arròs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernil que conformen una exquisida escudella de pagès.

El Ranxo de Ponts es cita per primera vegada en un acta municipal de l'any 1875. La tradició parla que fou instaurada per un habitant de Ponts que havia estat pobre i que un cop superada la seva situació, i convertir-se en una persona benestant, va oferir un àpat amb la col·laboració del veïns, per alimentar als seus antics companys. De fet es tracta d'una de les festes més singulars dins dels àpats col·lectius que s'organitzen per cloure el cicle del Carnaval; és el costum d'alimentar els pobres i que recorden la sopa dels pobres que es repartia als antics hospitals a peu dels camins per alimentar viatgers, traginers i pobres.

Ingredients per a 7.000 racions de ranxo
Segons la recepta ponsicana:

- 130 kg de pollastre
- 23 gallines
- 43 kg d'espinada de porc
- 23 ossos de pernil
- 50 kg de mongetes
- 61 kg de cigrons
- 87 kg de patates
- 18 kg de cols
- 5 kg de cebes
- 8 manats de porros
- 12 kg de carn de ternasco
- 12 kg d'estofat
- 15 kg de carn de corder
- 58 kg de botifarra negra
- 45 kg de cansalada
- 5 kg de tomàquets
- 60 kg de pasta
- 40 kg d'arròs
- 18 kg de sal

Programes Carnaval 2013

Cervera dissabte 9 febrer, Guissona del divendres 8 febrer fins dimarts 12 , Festa de la Caldera de Montmaneu diumenge 10 ,Lo Ranxo de Ponts del divendres 8 fins dimarts 12, Sta Coloma de Queralt dissabte 9 i diumenge 10