L'Alta i la Baixa Segarra, dues revindicacions històriques que poden prosperar

L'avantprojecte de llei de governs locals que ha aprovat el govern de la Generalitat obre la porta a la creació de noves comarques a Catalunya. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, ha explicat que el govern no s'oposarà a la creació de noves comarques si no impliquen més despeses que facin incrementar el dèficit públic.
Cañada ha explicat que d'aquesta manera es donarà resposta a una demanda que fa dècades que existeix a algunes zones de Catalunya, però ha avisat que de moment no concretaria quines poden ser les noves comarques.

'La creació de comarques noves està subjecte a una condició triple: que hi hagi un número determinat d'habitants al territori; una justificació històrica; i que el resultat esdevingui millor pels ciutadans i l'administració en termes econòmics', ha dit Cañada. En qualsevol cas no ha concretat tampoc quin pot ser el número mínim d'habitants per constituir-se com a comarca.

L'Alta i la Baixa Segarra, dues revindicacions

El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936 va trossejar l'entitat històrica de la Segarra, una de les més grans de tot Catalunya, en diferents comarques: Urgell, Les Garrigues, Conca de Barberà, Anoia, Solsonès i Bàges. Tot i que inicialment estudiava la possibilitat de crear la comarca de l’Alta Segarra, finalment decidí incloure la major part d’aquest territori dins l’Anoia. Santa Coloma de Queralt, Calaf i Cervera, han estat considerats sempre els tres nodes de la comarca tradicional.

La Baixa Segarra és una comarca natural situada actualment a l'extrem nord de la comarca de la Conca de Barberà, a l'entorn de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est d'aquesta comarca.

Els municipis que la formen són Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Savallà del Comtat, i la part nords dels municipis de Les Piles, Forès i Rocafort de Queralt. També dues localitats com Bellprat i Argençola, actualment a l'Anoia, mantenen lligams significatius amb Santa Coloma.

Pau Vila, president de la Ponència de la Divisió Territorial, en el seu primer projecte situava Santa Coloma a la Conca d’Òdena. Posteriorment, vers l’any 1977, el geògraf es planyia de la inclusió de Santa Coloma a la Conca de Barberà.

L'Alta Segarra, situada a l'est de la comarca de la Segarra, té com a nucli més poblat Calaf i agrupa diversos municipis de la Segarra, l'Anoia, el Bages i el Solsonès, si bé els seus límits no estan massa definits. No obstant això, segons l'Informe Roca de l'any 2001, en formarien part diversos municipis de la Segarra (Torà, Ivorra, Biosca i Sant Guim de Freixenet), l'Anoia (Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Calonge de Segarra, Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, els Prats de Rei, Veciana, Copons, Sant Pere Sallavinera i Rubió), el Bages (Aguilar de Segarra) i el Solsonès (Pinós i Molsosa).

A final de maig es va crear la Plataforma pel Reconeixement de l'Alta Segarra, que al·legava motius històrics, geogràfics i socials per a sol·licitar la nova comarca. L' associació, formada per entitats, ciutadans a tall individual i ajuntaments, tenia com a objectiu difondre els avantatges de la nova divisió geogràfica, com l'increment de les competències en salut, la millora de recursos en polítiques ambientals, l'ampliació de l'oferta formativa i la coordinació en la demanda i gestió d'infraestructures i serveis públics. La major part d'alcaldes (un 75% segons el Departament de Governació) es mostraven favorables a la creació de la nova comarca.

Joan Carretero, conseller de Governació en aquell moment, va enunciar que l'Alta Segarra era un dels territoris amb més possibilitats d'sdevenir una nova comarca.


Compartit per somsegarra.cat