Gran participació al trasllat de la relíquia de Sant Jordi

El diumenge 21 d’abril, tot celebrant la festa del patró d’Alta-riba i Catalunya, va tenir lloc el trasllat solemne i definitiu de la relíquia de Sant Jordi d’Alta-riba. La Diada va començar a les 9 del matí amb una botifarrada per agafar forces per després anar caminant a Santa fe de Segarra. Van assistir més de 200 persones, en un poble que viuen unes 15 persones de forma regular. Tot un èxit de participació.

Tots equipats amb un mocador commemoratiu de la festa van anar tot caminant pels magnífics paisatges de la Segarra, obrint la comitiva els estendards. Un passeig de magnífiques vistes amb un temps immillorable.La benvinguda a Santa Fe fou amb un imparable repic de campanes. L’acte de traspàs de la relíquia entre els dos reliquiaris va simbolitzar de forma solemne el traspàs de la custòdia de la relíquia de Sant Jordi entre els dos pobles. El Bisbat de Solsona, representat per Mn. Joan F. Casals, vicari general i Msn. Jaume Prat, rector de l’església de Sant Jordi d’Alta-riba i de Sant Pere de Santa Fe, els veïns de Santa Fe, els veïns d’Alta-riba, la Sra. Montse Majà, alcaldessa d’Estaràs, la Sra, Rosa Pujol, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i el Sr. Josep Borrell com a delegat de cultura de Lleida i el Sr. Adrià Marquilles com a president del Consell Comarcal, entre d’altres autoritats de la comarca, van agrair a tot el Poble de Santa Fe de Segarra la cura i custòdia de la relíquia de Sant Jordi durant tants i tants anys i van destacar la magnífica restauració de l’església romànica de Sant Pere.

L’Associació d’Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba, va ajudar a que aquest acte es pogués realitzar, al proporcionar a Alta-riba un preciós reliquiari de plata del segle XVI amb la imatge del Sant, per tal que es veneri la relíquia a la seva església de forma definitiva. Alta-riba, avui, segurament, és el poble de la Segarra que més ha augmentat proporcionalment en població; doncs els membres de l’Associació dels amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba es senten altarribencs i altarribenques d’adopció.

Amb molta Il·lusió pels veïns d’Alta-riba van sortir amb processó solemne amb la relíquia custodiada per les futures generacions i els escuts d’Alta-riba; mentre que es va viure amb una mica de pena entre els veïns de Santa Fe. La relíquia es va rebre, a peu de l’església, entre visques entre els assistents i seguidament va tenir lloc la missa amb la petita església de Sant Jordi plena de gom a gom. Un cop acabada l’eucaristia es va beneir la coca de Sant Jordi i després de venerar la relíquia de Sant Jordi es van cantar els goigs de Sant Jordi, editats especialment per aquesta efemèride i menjar la boníssima coca beneïda.

Alta-riba i Santa Fe tenen la voluntat de ser, i perdurar en la història; i això els fa uns grans pobles. La caminada popular va ser un reflex que són pobles molt vius; i es van alçar veus de que la relíquia retornés solemnement a Santa Fe, la diada de Sant Jordi, per visitar els veïns de Santa fe, i recordar i agrair el fet que aquest poble la custodiés tant de temps.

Alta-riba, en aquest acte va reivindicar el seu paper en la història de Catalunya i es va proclamar “bressol dels símbols nacionals”; perquè la seva gent ha participat activament en el naixement de la institució de la Generalitat de Catalunya; perquè comparteix des de temps immemorials el mateix patró que Catalunya; venerant-se en el seu poble, la preuada relíquia de Sant Jordi; i si això no fos poc el topònim “Alta riba” en la seva forma catalana ja es pot llegir de forma intercalada entre els textos llatins de fa mil anys; sent un dels primeres paraules catalanes.

Tots els participants van fer possible escriure un nou capítol de la història d’aquests dos pobles germans. El fet que Alta-riba, sigui sufragània de Santa Fe, recuperi la seva relíquia i comenci a caminar sola és comparable al camí que fa Catalunya vers Espanya. La història d'Alta-riba, s’avança a la Història de Catalunya, tal i com ho feu Pons d’Alta-riba participant en el naixement de la Generalitat l’any 1359.





Compartit per somsegarra.cat