Un quinquenni especial: 12 abril 1931- 16 febrer 1936

Tots sabeu que gràcies a les col·laboracions que al llarg dels anys he anat publicant en diversos mitjans, entre els quals aquest de la Festa Major, he intentat sempre donar una visió neutral i objectiva de l’entramat social toranès i de la incidència dels esdeveniments sobre la vida de la comunitat. Segueixo doncs en la mateixa línia i, una vegada més , em faig present amb idèntic esperit informatiu.

Avui m’he proposat explicar-vos un període breu, cinc anys, un quinquenni , de la vitalitat immersa en la vida de tots els que tenim quelcom a veure a Torà. Aquí el teniu:

A començament de l’any 1931 trobem que és alcalde de la vila en Joan Closa i Samarra, forner i propietari de ca la Cinteta. No hem trobat res que justifiqui que el dia 3 de març d’aquell 1931 es constituís un nou ajuntament ja que hi havia eleccions municipals pel 12 d’abril següent, al cap d’un mes. L’alcalde d’aquest període tan curt fou en Juli Crusellas i Crusellas, amb 7 regidors més.

S’arriba al 12 d’abril i el triomf de les esquerres a les municipals provoca que dos dies després, el dia 14, fos proclamada la II República, l’extinció de la monarquia i l’exili del Rei Alfons XIII. Moltes coses per a unes eleccions locals. A Torà , on no van guanyar les esquerres, la composició de l’Ajuntament va ser la següent: Alcalde en Juli Crusellas i Crusellas, regidors en Ramon Santamaria, Enric Parcerises, Domènec Brau, Ramon Suñé, Ventura Coscollola, Josep Palou i Pere Blasi. En el primer ple municipal , el tema de la plaça de la Font va ser prioritari. Es dirà, van acordar, de la República: 'Punt'. Pel que es veu,aquesta plaça s’emporta la palma en quant acaparadora de títols seguint la batzacada política del país. Oficialment exhibeix tres noms: plaça de la Font, Alfons XIII – per la visita reial dels aiguats del 1907 - i República, per les eleccions del 14 d’abril. I podrien ser quatre tenint en compte que nosaltres en la infància i joventut dèiem: Anem a jugar a la plaça de la Torra, ja que així també la coneixíem. Albert dixit.

Les Escoles

Un altre tema important d’aquest calendari és el que es refereix a l’escola en general. Aquí entre nosaltres pels nens era l’escola pública. I per les nenes, a més, la de les monges dominiques a la casa de la plaça de l’Església. L’any 1932 una colla de pares van promoure una escola per a nens de tipus confessional, el muntatge i la direcció de la qual va recaure en el capellà Mn. Miquel Comas i Tort, conegut com el Dr. Miquel , rector de Santa Maria de Vallferosa i resident a Torà. El nom del col·legi era 'Pàtria i Cultura'. Tenia com a professor en Pau Pont i Andrés, vingut de Tàrrega. Els resultats acadèmics foren del tot positius. No així va semblar, els socials i de convivència. Amb l’adveniment de la contesa incivil de l’any 1936 i acabat ja el curs 1935-36, el col·legi va tancar portes. Idèntica sort va córrer el de les monges.

Lligat amb el paràgraf anterior tenim que l’Ajuntament decideix comprar uns terrenys per construir una escola pública. L’espai escollit és aquest on hi ha el complex escolar a dia d’avui. O sigui el rectangle format per la paret del Sauner, la carretera,la línia que determina el poliesportiu d’avui i l’hort de la farmàcia al fons. No s’especificà la dimensió en m². Cosa rara i incomprensible. El propietari va cobrar pel mateix 4000 pessetes, i l’escriptura de compravenda va fer-se el 2 de juliol de 1933. Les obres per l’escola no van començar fins l’any 1937, en plena guerra incivil. Acabada aquesta, amb les obres a mig fer, va quedar tot paralitzat fins que uns anys més tard es van continuar, el 1944.

Com a curiositat digna d’explicar-se podem dir que l’escriptura de compravenda del terreny va fer-se per la totalitat de la finca que va des de la paret de cal Sauner -avui d’altres propietaris – fins a la riba de la riera de Llanera, sense que cap dels intervinents s’adonés de l’equivocació. Van haver de passar 25 anys fins el 1958, quan l’ alcalde en Ramon Vilamú va esbrinar el lapsus i va restituir al propietari de la finca allò que aquest mai havia venut. En agraïment a la gestió municipal per la recuperació de la finca, el propietari en Francesc Colell, el Perecamés, - vingut de Perecamps - va vendre amb un preu molt especial a l’Ajuntament el pati on uns anys més tard va aixecar-se el Pavelló Poliesportiu.

La caserna

A mitjans de l’any 1933 la direcció General de la Guardia Civil urgeix a l’Ajuntament de Torà perquè construeixi una caserna per aquest Cos de Seguretat, ja que després de molts anys de convivència encara estaven allotjats en edificis particulars. L’Ajuntament va prendre’s la cosa seriosament i, posant mans a l’obra va aconseguir un pati a la carretera de Calaf, enfront on ara hi ha la benzinera del Mas , propietat de Ramon Sauner i Pipó que va donar-lo gratis en atenció a la finalitat de la qüestió. I com que la Guardia Civil en aquells moments volia les casernes ja construïdes i que ells ja pagarien un lloguer, al ser un assumpte diguem privat, una societat formada per 3 socis, Vilamú, Junyent i Jolonch, va tirar endavant la construcció. I al final, al cap d’uns anys , la titularitat total va ser per el soci Ramon Jolonch.

No podem passar per alt un altre tema molt important per una societat moderna com és el de la Sanitat i la Medicina. El dia13 de desembre del 1933 va morir sobtadament el Dr Casimir Coy i Riera, metge titular de Torà durant més de vint anys. Va ser com a metge i sobretot com a persona tota una institució de les que dignifiquen un poble. La vacant produïda per la seva mort va ser coberta pel Dr. Enric Mateu i Ferrer que va residir en dues ocasions entre nosaltres fins entrats ja als anys 40, quan va agafar el relleu el Dr. Ramon Maluquer i Calvo que molts recordem.

Estem arribant a la fi del període assenyalat en la present col·laboració i ensopeguem amb una data molt peculiar i significativa. El 6 d’octubre del 1934, quan el President Companys va revoltar-se contra el poder central i va fracassar. El President va ser empresonat al Puerto de Santamaria ( Cádiz ) fins que el triomf de les forces d’esquerra del febrer del 1936 el va alliberar recuperant la presidència autonòmica. També, va córrer la mateixa mala sort el toranès Marti Esteve i Guau, conseller de finances de la Generalitat, fill de Torà, fill del farmacèutic de Torà i cunyat de Juli Crusellas alcalde de Torà l’any 1931, El conseller també va ser destituït l’octubre del 1934, recuperat el 1936 i exiliat amb motiu de la guerra incivil. Va morir a Mèxic l’ any 1980.

Fins aquí aquest recorregut d’alguns fets molt importants per Torà al llarg d’aquest quinquenni que va desembocar en la tragèdia de la guerra l’any 1936 i dia 18 de juliol.

*Publicat al llibret de la Festa Major de l'Ajuntament de Torà 2015