El poble català torna a fer camí a Cervera

Divendres passat al vespre, Cervera ha recordat el pas de la Marxa de la Llibertat per la Segarra ara fa quaranta anys. L’acte, organitzat pel Fòrum l’Espitllera , entitat segarrenca que treballa per contribuir a fer avançar la comarca cap a un futur sòlid tot recuperant el passat, ha fet aflorar els records de la tarda del 26 d’agost i el matí del 27 quan els integrants de la columna Lluís Companys van protagonitzar diversos actes reivindicatius a la capital segarrenca amb la col·laboració de diversos activistes locals.

La marxa havia estat organitzada al voltant de l’entitat Pax Christi. Amb el lema Poble català, posa’t a caminar va aconseguir mobilitzar un gran nombre de persones entorn d’un enfilall d’actes reivindicatius organitzats en cada una de les poblacions per on passaven les cinc columnes que sortint des de diversos punts del país van confluir a Poblet el 12 de setembre. Demanaven llibertat, l’amnistia per a presos polítics i exiliats, i reivindicaven la reactivació de l’Estatut del 32. Van esperonar les consciències dels catalans i van adherir-s’hi nombroses entitats i personalitats públiques de l’àmbit polític, cultural i religiós. Era la flama visible de l’ànsia de tot un poble per recuperar la seva llibertat.

'Era la espurna que anava encenent focs allà per on passava'

Amb aquests mots ha descrit la Marxa durant la seva intervenció Àngel Colom, un dels caminants que va ser detingut en quatre ocasions. Posat en llibertat al cap de pocs dies tornava a incorporar-s’hi i novament era detingut. “La marxa va suposar l’ocasió d’afermar-se com a demòcrates” per a molts ciutadans de cada vila per on passava. Va cloure la seva intervenció recordant que davant de les vulneracions dels drets dels catalans que surten a la llum darrerament encara queda molt camí per fer i cal tenir el convenciment de què “ja n’hi ha prou!”.

L’historiador Josep Calvet, autor de l’obra “Poble català. Posa’t a caminar” ha fet balanç de la repressió exercida per les forces governamentals sobre la Marxa que havia estat denegada, amb unes dues-centes detencions, que van sumar més de 40.000 hores de detenció i multes per valor de sis milions de pessetes per actes tan subversius com portar al samarreta de la Marxa. Ha posat de relleu el paper determinant de l’església catalana recolzant la Marxa i acollint els actes dels participants dins les esglésies doncs havien quedat prohibits els actes a l’aire lliure.

'Joan van per tu'

Joan Carreras, capellà nascut a Ivorra i que el 1976 exercia de diaca a Cervera va rebre l’encàrrec d’organitzar la marxa a la ciutat. Aquest capellà que durant molts anys compaginava la vocació religiosa amb una feina com obrer industrial, va comptar amb la col·laboració de l’equip de capellans i del Grup de Joves de la Segarra, una agrupació molt activa. La pressió de la Guàrdia Civil sobre els organitzadors va ser ferma però afortunadament a Cervera no es va produir cap acte de repressió violenta.

Han intervingut també Pep Oriol i Quim Granell que en aquells moments eren uns joves que acabaven d’iniciar la carrera universitària, membres del Grup de Joves de la Segarra que confessen haver participat en l’organització de la Marxa amb una certa inconsciència, sense saber realment la transcendència del que estaven vivint. Van adquirir una cinta de súper 8 que els va costar l’equivalent a quatre pagues setmanals i van enregistrar la Marxa al seu pas per Cervera, l’ùnic testimoni filmat i on al costat dels manifestants es fa evident la presència de la Guàrdia Civil.

'No salgan que puede haber tiros'

Pep Vall, membre fundador del Centre Cultural de Tàrrega ha aportat el seu testimoni sobre la repressió que la Guàrdia Civil va aplicar als participants en la Marxa quan van fer estada a la capital de l’Urgell el 3 i 4 de setembre, amb detencions i greus amenaces per atemorir la població i els participants, com les paraules pronunciades pel capità de la Guàrdia Civil citades a l’inici d’aquest apartat. Per al ponent era un moment clau per al país “cadascú al seu lloc havia de donar la cara perquè era l’única manera d’anar endavant”.

'Preciosa demostració de desobediència civil no violenta'

Amb aquests mots qualificava Arcadi Oliveras la Marxa que va contribuir a tirar endavant aquesta iniciativa juntament amb altres activistes i diverses entitats a favor de la democràcia i els drets civils que actuaven a Catalunya de manera molt precària però amb gran fermesa i decisió.

A petició d’Arcadi Oliveras i fora de programa, la cantant segarrenca Lídia Pujol que assistia a l’acte ha obsequiat els assistents amb la cançó “País petit” corejada pels assistents que han ovacionat la seva actuació.

Durant la cloenda de l’acte Maria Garganté, presidenta del Fòrum l’Espitllera ha convidat els assistents a participar en la Marxa Som que del 21 al 23 de juliol passarà per la Segarra i ha agraït als membres del Fòrum l’Espitllera, Joan Miquel Camacho i Jordi Oliva, la iniciativa de proposar la realització d’aquest acte i ha finalitzat amb unes paraules de l’historiador cerverí i segarrenc Josep Benet 'Ningú no podrà aturar la marxa del nostre poble'.

Un dels objectius d’aquest acte és recordar a les noves generacions que fa 40 anys demanar llibertat a casa nostra era perseguit per les forces de l’ordre i aquells que gosaven cridar demanant el retorn dels exiliats o la llibertat dels presos polítics podien ser maltractats violentament, multats, o empresonats per unes forces d’ordre d’un Estat que intentava deixar enrere la dictadura i avançar cap a una democràcia mentre els ciutadans aprofitaven totes les escletxes per revelar les ànsies de llibertat. Eren moments decisius per donar per finalitzada la dictadura que durant 40 anys havia tenallat l’estat espanyol i Catalunya i la marxa va ser un dels detonants per a la presa de consciència dels catalans que tenien davant un moment històric que calia aprofitar.


Compartit per somsegarra.cat