versió per imprimir
Torà: Informació general
Destacada
<< Tornar dissabte, 1 de Juliol de 2000 Torà
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
plaça de la font
Autor: Ramon Sunyer
Autor: Ramon Sunyer
plaça del vall
Autor: Ramon Sunyer
Autor: Ramon Sunyer
Columnes de la porxada a la plaça de l'Església
Autor: Ramon Sunyer
Autor: Ramon Sunyer
mercadal
Autor: Ramon Sunyer
Autor: Ramon Sunyer
Vista aèria de Torà
Autor: Jordi barrancos
Autor: Jordi barrancos
Habitants: 1.153 [2013]
Altitud: 448 m.
Situació: al S del terme, a l'esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Cellers i el Llobregós.
Festa Major: 1 de setembre
El primer diumenge de maig, se celebra també la festa del Roser, on es fa l'anomenat ball de priors i priores.
Festa de la Llordera: amb una desfilada de gegants el Brut i la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Brau Constantí i el Sergentet. Se celebra la setmana abans de Carnaval.
L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i de Fontanet. Des dels volts del 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Oris, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.
Sembla que també era parent d'Arnau Mir o Miró de Tost, el repoblador de la vall d'Àger i d'Ecard, Miró, que l'any 1085 traspassà el castell de l'Aguda al seu hereu Bernat. A partir d'aquest moment es perfila una família senyorial cognominada Aguda, per bé que l'alt domini del lloc consta en mans dels Cabrera, descendents d'Arnau Mir de Tost, l'any 1100 i de Ponç de Cervera, senyor de l'Aguda i de Torà el 1190; el llinatge de la família Cervera continuà amb l'alt domini fins a la fi del segle XIII.
Vers el 1301 el vescomte de Cardona comprà la jurisdicció dels llocs de l'Aguda, de Torà i de Vicfred, que no es mogueren mai més de l'òrbita de la gran casa cardonina i algun temps després Torà passà a ser el cap d'una de les batllies del ducat de Cardona.
La vila de Torà fou fortificada sota la dependència dels Cardona, que fa que el lloc s'anomeni castell i fortalesa des del segle XIV. També fou escenari d'una famosa lluita contra els bandolers el 1578, en què participà el mateix duc de Cardona.
La població sofrí diferents escomeses en les guerres Carlines: el 1836 fou escenari de fortes topades entre les tropes d'Espoz i Mina i les del baró d'Eroles, i l'any següent fou presa per Tristany, després d'un llarg bombardeig.
La llegenda de sant Ramon Nonat
Hom relata que la mula que portava el cos de sant Ramon des del castell de Cardona a Sant Ramon de Portell va fer aquí dos volts a la creu de pedra amb sòcol graonat que hi ha a plaça de la creu, i va caure a terra, si bé reprengué el camí amb les despulles del sant.
La hipòtesi més pausible és entendre el topònim Torà com una derivació del llatí tauranum, sufixació regular de l'antropònim masculí taurus.
Una altra tesis ho fa derivar de l'àrab THAURAN 'El senyor'; no gaire lluny, CALAF, és també un topònim d'origen àrab.
En algunes publicacions encara figura com a nom de la població una versió anterior el de Torà de Riubregós.
Adjunts:
Goigs-Sant-Gil-Tora.pdf
Altitud: 448 m.
Situació: al S del terme, a l'esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Cellers i el Llobregós.
Festa Major: 1 de setembre
El primer diumenge de maig, se celebra també la festa del Roser, on es fa l'anomenat ball de priors i priores.
Festa de la Llordera: amb una desfilada de gegants el Brut i la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Brau Constantí i el Sergentet. Se celebra la setmana abans de Carnaval.
Història
L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i de Fontanet. Des dels volts del 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Oris, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.
Sembla que també era parent d'Arnau Mir o Miró de Tost, el repoblador de la vall d'Àger i d'Ecard, Miró, que l'any 1085 traspassà el castell de l'Aguda al seu hereu Bernat. A partir d'aquest moment es perfila una família senyorial cognominada Aguda, per bé que l'alt domini del lloc consta en mans dels Cabrera, descendents d'Arnau Mir de Tost, l'any 1100 i de Ponç de Cervera, senyor de l'Aguda i de Torà el 1190; el llinatge de la família Cervera continuà amb l'alt domini fins a la fi del segle XIII.
Vers el 1301 el vescomte de Cardona comprà la jurisdicció dels llocs de l'Aguda, de Torà i de Vicfred, que no es mogueren mai més de l'òrbita de la gran casa cardonina i algun temps després Torà passà a ser el cap d'una de les batllies del ducat de Cardona.
La vila de Torà fou fortificada sota la dependència dels Cardona, que fa que el lloc s'anomeni castell i fortalesa des del segle XIV. També fou escenari d'una famosa lluita contra els bandolers el 1578, en què participà el mateix duc de Cardona.
La població sofrí diferents escomeses en les guerres Carlines: el 1836 fou escenari de fortes topades entre les tropes d'Espoz i Mina i les del baró d'Eroles, i l'any següent fou presa per Tristany, després d'un llarg bombardeig.
Llegendes
La llegenda de sant Ramon Nonat
Hom relata que la mula que portava el cos de sant Ramon des del castell de Cardona a Sant Ramon de Portell va fer aquí dos volts a la creu de pedra amb sòcol graonat que hi ha a plaça de la creu, i va caure a terra, si bé reprengué el camí amb les despulles del sant.
Etimologia
La hipòtesi més pausible és entendre el topònim Torà com una derivació del llatí tauranum, sufixació regular de l'antropònim masculí taurus.
Una altra tesis ho fa derivar de l'àrab THAURAN 'El senyor'; no gaire lluny, CALAF, és també un topònim d'origen àrab.
En algunes publicacions encara figura com a nom de la població una versió anterior el de Torà de Riubregós.
Adjunts:
Goigs-Sant-Gil-Tora.pdfHome page | Realització: cdnet