Torà: el nucli antic

El nucli antic de la població mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell, amb algunes obertures en els darreres del conjunt, i un vell portal vers migdia. De la primitiva muralla medieval només es conserven alguns trams ( plaça Vila Vella i a la part nord, que limita amb la riera de Llanera). El conjunt és centrat en l'església de Sant Gil, a la qual menen carrerons ben pavimentats, amb arcs, trossos coberts i cases ben restaurades.

L'esglèsia parroquial de Sant Gil de Torà conserva l'orientació i alguns murs de l'època romànica, si bé es va refer en època gòtica avançada, com indica la seva volta, de gòtic florit. La porta de la façana de ponent té data del 1567 i el nom de Mestre Francesc, que indica l'època i l'autor de l'ampliació. Les naus laterals són neoclàssiques, i a l'exterior de l'església es veu una portalada tapiada de grans dovelles. La portalada lateral, que ara s'utilitza com a principal, és d'estil plateresc.

Aquesta església, que inicialment era sufragània de la de l'Aguda, el 1430 obtingué la possibilitat de tenir fonts baptismals i que el vicari de l'Aguda residí­s sempre a la vila, i el 1438 obtingué la plena categoria de parròquia. Inicialment era de la diòcesi d'Urgell, fins que el 1593 passà a la de Solsona, d'on és cap d'arxiprestat. L'església de Sant Gil és esmentada des del 1100, quan el vescomte Guerau Ponç de Cabrera, nét d'Arnau Mir de Tost, la va cedir amb delmes, primí­cies i oblacions, juntament amb les esglésies de l'Aguda, que des del 1085 eren ja de la canònica de Solsona, a la comunitat canonical solsonina. De nou és esmentada el 1163 en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona.

A la mateixa plaça es troba la Casa de Colònies les Monges (1844) que acollí­ el nou forn de pa ( a la part baixa) i al damunt es construí­ la casa convent de les Germanes Dominí­ques de l'Anunciata, que feien de guarda i ensenyament d'infants.

Casa dels Cardona ( carrer Ofrera, 6) Fou residència dels administradors dels Cardona a la vila i després de la comunitat de Preveres de la Vila. Segons la tradició oral, també havia estat la casa de l'Orde dels Hospitalers. De la primitiva casa només se'n conserva un fragment de la façana.