25N Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

"Avui, en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals. (...)
Ja n’hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l’estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent." 

Amb aquestes paraules, la periodista Mònica Planas inicia el manifest que la Generalitat, les diputacions i totes les entitats municipalistes han signat de manera conjunta per aquest 25 de novembre. Un escrit dur que assenyala a tothom qui té responsabilitat en el perllongament d'aquesta xacra: els violadors, els abusadors, els assetjadors, els maltractadors, els i les que callen sabent el que passa, qui presenta programes de televisió que fan espectacle de la violència masclista, periodistes i mitjans de comunicació que no parlen d'assassinats sinó de morts, o que en fan premsa groga​; els professionals de la publicitat, anunciants i de l'oci nocturn que sistemàticament cosifiquen la dona; i els professionals de la judicatura, l’advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloren les denúncies de les dones. 

​Tot sovint hem d'escoltar comentaris de bar i bromes de mal gust que es fan entre homes, independentment que puguin ferir la sensibilitat de qui està al voltant. I sí, parlo de ferir a les dones. I sí, jo també m'hi he trobat. I m'hi trobo. I quan reclames respecte amb to seriós, perquè per a nosaltres és un tema molt seriós, et diuen allò de "només és una broma", "no t'ho prenguis tan a la valenta" o bé "què tens la regla?". N'hi ha un fart. Un fart. ​

Perquè de passar d'una broma (de mal gust) a sentir-se vexada hi ha un pas... i és un pas que entendrà qui tingui consciència. I no, aquesta consciència no està massa estesa encara. 

Com a alcaldessa i consellera comarcal he rebut la confiança de diverses dones que han tingut el coratge d'explicar-me situacions personals terribles i a qui he pogut recomanar que acudissin al SIAD del Consell Comarcal o truquessin al telèfon d'Atenció a les Dones, el 900 900 120, i les he acompanyat en el procés. Dones que diuen que De portes enfora tot pot semblar una bassa d’oli però quan et tremolen les mans i no vols posar la clau al pany per obrir la porta de casa teva és perquè hi ha quelcom que et fa por. I que acabat el seu calvari puguin recomanar a altres dones Digues no als crits, als insults, als atacs personals, a les empentes, als cops, a la manipulació, a la mentida, a tot allò que et faci sentir inferior o que et privi de la teva llibertat. Hi ha un tipus de violència contra la dona que és la física però també n’hi ha una altra que cal tenir en compte i valorar perquè no es veu però existeix: la psicològica. I per desgràcia, aquesta última és gairebé impossible de demostrar perquè lluites contra un monstre que no tothom vol veure. N’hi ha que no ho poden explicar. I no perquè siguin mortes sinó perquè han estat assassinades.

De gener a octubre de 2017 el telèfon d’atenció a les dones ha rebut 8.301 trucades per motiu de violència masclista. El 94,6% han estat en l’àmbit de la parella, el 2,8% en l’àmbit familiar, el 2 % en l’àmbit sociocomunitari i el 0,6 % en l’àmbit laboral.

Des del Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal de la Segarra us convidem a visitar el servei o a emprar aquest telèfon en cas de necessitat: tingueu-lo a prop per si algú del vostre entorn, o vosaltres mateixes, n’heu de fer ús en algun moment. Recordeu: 900 900 120. Perquè ens volem lliures de pensament i acció, sense pors ni remordiments. Per dignitat.

Adjunts:  ICDfullet_violenciesexuals.pdf




Compartit per somsegarra.cat