Dissabte 16 de febrer el públic va omplir la Sala d'actes de l'Ajuntament de Torà per assistir a la presentació del llibre 'Amb samfaina o sense' de Josep Anton Vilalta. Vilalta toranès, nascut a Cabanabona el 1967, era conegut pels seus articles d'opinió i res feia pensar que feia dos anys que anava escrivint el llibre.
Jordi Solé, responsable de l’editorial Voliana que ha publicat l'obra, va obrir els parlaments remarcant que ‘és un llibre per al gaudi constant’, una obra totalment intencional i en destacà el tipus de llenguatge, que empra variants dialectals segons els personatges. També la va qualificar com a la ’Pedra de Tartera’ de la comarca i comentà que en llegir-la va tenir molt clar de publicar-la, tot i rebre més de 200 propostes a l’any.
Albert Turull, filòleg i professor de la Universitat de Lleida, va mostrar sorpresa en veure com una primera novel·la sobresurti com aquesta per ser realment 'complexa i ambiciosa' pel que fa a l'arquitectura literària en comparació, fins i tot, amb primeres obres de grans escriptors consagrats de la literatura catalana del segle XX, molt menys ambicioses pel que respecta a estructura i llenguatge narratiu. Una obra ambiciosa per dues raons 'pel tema i pel to' que en alguns moments són truculents i escabrosos, 'hi ha sang i fetge', sense caure en el parany de la moderació.
També valorà positivament la fixació de la data a començament de cadascun dels 39 capítols i l'ordre no lineal que segueixen que conforma una estructura complexa, emprant flashback, seguint una estructura fílmica. La va qualificar també de novel·la barroca per la presència d’aspectes escatològics com la mort i el sexe.
Vilalta va explicar com la seva faceta d’escriure articles d’opinió, iniciada l’any 1989, li va fer agafar el cuquet de l’escriptura. Respecte a l'estil desenfadat, manifestà que 'sempre m’ha agradat utilitzar comentaris de gent i posar expressions que ajudin a fer-ho més planer o entenedor'. Preguntat pels tipus de lectura que li agradaven, va dir que no era massa de llegir clàssics universals però sí molta novel·la negra americana o catalana o també Tom Sharpe, pel seu humor satíric.
Respecte a com es va decidir per escriure-la, el comentari va ser que 'després de 30 anys d’escriure articles d’opinió i d’escoltar històries de gent de carrer tot això ho barreges i decideixes escriure una història, agafant un munt de personatges diversos típics i tòpics'.
També va explicar el periple per trobar una editorial que ho publiqués. En un primer moment li van qualificar com a novel·la negra i en acudir a una editorial especialista en aquesta temàtica li van comentar que no ho era.
Una història ambientada a la Vall del Llobregós
La novel·la té 39 capítols, estructurada en tres parts. Comença el 1950, coincidint amb la visita del bisbe a una masia del sud del Solsonès, un seguit d’errors i confusions dona el tret de sortida a una persecució a mort pels boscos de la comarca. El mosso de la casa no sap on fugir ni és conscient dels secrets que tragina. Només està segur de que l’amo l’empaita escopeta en mà ben decidit a pelar-lo.
El seu perseguidor no és l’únic que té set de venjança. En un petit poble a ponent de la Vall del Llobregós velles rancúnies veïnals, revifades per una guerra recent, han posat un pagès al punt de mira d’un cacic local. Amb tanta ànsia per matar escampada pel país per força ha de córrer la sang.
Qui matarà qui i per què? El lector haurà de descobrir-ho sol, seguint la successió de fets i els records dels que se’n van sortir com bonament van poder, sense l’ajuda de cap investigador, que els picolos que surten a la història altra feina tenen.
Assassinats, negocis bruts i secrets inconfessables que s’arrosseguen fins als nostres dies per les pàgines d’una novel·la senglar —una mica bèstia, una mica negra i bastant porca— que furga en la misèria i clava els ullals en la hipocresia d’una època en que la pau era una mentida més.
La podeu comprar a la Llibreria Rovira de Torà o de forma on-line a
Voliana edicions.