El passat mes de desembre van entrar la petició a la Generalitat i aquesta setmana ha entrat l'ordre a l'Ajuntament de Torà perquè obri un expedient i que argumenti en 60 dies el seu posicionament. Segons Josep M. Caelles, veí de la masia de cal Torra, la motivació és doble. D'un costat, tots els serveis mèdics, educatius, camins, carreteres i mercats "els tenim" al Solsonès. D'altre costat ha destacat el sentit de pertinença.
Llanera va ser annexionada a la Segarra el 1968 per qüestions purament administratives quan el secretari de l'Ajuntament de Torà ho era també de Llanera i va demanar l'annexió. Caelles explica però, que tot i no tenir res en contra de la Segarra, "sempre ens hem sentit" del Solsonès. Segons el veí de Llanera, la situació actual "ens és més favorable" per a aconseguir la segregació ja que aquest territori s'ajusta més a les característiques de la Catalunya Central que no a les terres de Ponent, en la nova delimitació territorial de Catalunya.
La petició de Segregació no afecta tot l'antic municipi de Llanera, de més de 70 quilòmetres quadrats, sinó únicament la part que limita amb l'Hostal Nou i Llobera, uns 24 quilòmetres quadrats. El mateix passa amb Biosca, solament es tracta d'una superfície de quatre quilòmetres quadrats, situats al costat de Llobera. L'alcalde de Torà, Domènech Oliva, explica que el consistori valorarà i debatrà la petició dels veïns de Llanera, no obstant, és clar en posicionar-se per la no segregació ja que "nosaltres hem de defensar el nostre terme municipal". Aquesta visió compta amb el suport de tots els grups municipals i del Consell de la Segarra.
Un defecte de forma en la presentació de la documentació a Governació va impedir, ara fa una dècada, que l'assumpte arribés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una altra situació semblant es va donar el 1989 a Torà, quan el vot de qualitat de la llavors alcaldessa, Neus Molins, va portar a votar negativament la segregació de Torà al Solsonès.
Font: Lleida.com
+ info (enllaç extern)