versió per imprimir
La Batalla de Torà
Noticia
<< Tornar dissabte, 5 de Desembre de 2009 Torà Autor: editor Regirant per Internet he trobat aquesta curiositat històrica que, segurament, ben pocs coneixen. La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova. La font principal per a la batalla és Andre Fleury,un monjo benedictí de l'abadia de Fleury al segle XI
La font principal per a la batalla és Andreu de Fleury, qui probablement va rebre la informació, detallada i precisa, durant un viatge a Catalunya. La va incorporar al seu Miraculosa Sancti Benedicti[1] al voltant de 1043.[2] La batalla no està datada precisament, però els noms dels comtes donats per Andreu la limiten entre els anys 992 i 1010. Andreu afirma que el califa Hisham II va morir en la trobada, però això és una llegenda.
Antecedents
Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd al-Malik al-Muzaffar,[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.
La batalla
El 1006,[3] Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena.[4]
Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a castrum Thoranum.[5] Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes.
Abd al-Malik al-Muzaffar es va retirar al seu propi territori.
Referències
1. †‘ (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
2. †‘ 2,0 2,1 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens, 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90.
3. †‘ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis, 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4.
4. †‘ Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551.
5. †‘ Castell o lloc fortificat de Torà
Font: Wiquipedia + info (enllaç extern)
Antecedents
Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd al-Malik al-Muzaffar,[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.
La batalla
El 1006,[3] Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena.[4]
Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a castrum Thoranum.[5] Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes.
Abd al-Malik al-Muzaffar es va retirar al seu propi territori.
Referències
1. †‘ (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
2. †‘ 2,0 2,1 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens, 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90.
3. †‘ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis, 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4.
4. †‘ Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551.
5. †‘ Castell o lloc fortificat de Torà
Font: Wiquipedia + info (enllaç extern)
Home page | Realització: cdnet