versió per imprimir
Pau Riba
Noticia
<< Tornar dissabte, 5 de Juny de 2010 Torà Autor: editor Artista i escriptor polifacècic, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a finals de la dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic.
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Portada del disc Taxista de Pau Riba
Pau Riba al Sònar 2009 amb 1000 dimonis
Pau Riba amb De Mortimers al Figa Rock
Concert del Pau Riba a Torà el 20 de novembre de 1976
Autor: Ramon Santesmasses
Autor: Ramon Santesmasses
Descendent d'una família burgesa, nét del diputat i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna i del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna, Pau Riba i Romeva va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador...
El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència estèticomusical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un col·lectiu amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.
La seva obra de referència: Dioptria, un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971. El seguiran Jo, la donya i el gripau, enregistrat a Formentera a l'aire lliure). L'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, treu l'LP Electròccid àccid alquimístic xoc i participa en el primer Canet Rock. L'any 1977 publica l'LP Licors, enregistrat a cavall entre Madrid i Deià Mallorca) on David Allen li obre el seu Bananamoon Observatory, fa de tècnic i col.labora en el collage sònic.
Els seus fills Pauet i Caïm, que formen part del trio Pastora, l'han acompanyat en diverses ocasions. Per si no ho recordeu, va actuar a Torà el novembre del 1976, en un concert desastrós.
El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència estèticomusical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un col·lectiu amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.
La seva obra de referència: Dioptria, un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971. El seguiran Jo, la donya i el gripau, enregistrat a Formentera a l'aire lliure). L'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, treu l'LP Electròccid àccid alquimístic xoc i participa en el primer Canet Rock. L'any 1977 publica l'LP Licors, enregistrat a cavall entre Madrid i Deià Mallorca) on David Allen li obre el seu Bananamoon Observatory, fa de tècnic i col.labora en el collage sònic.
Els seus fills Pauet i Caïm, que formen part del trio Pastora, l'han acompanyat en diverses ocasions. Per si no ho recordeu, va actuar a Torà el novembre del 1976, en un concert desastrós.
Home page | Realització: cdnet