versió per imprimir
Record al cantautor José A. Labordeta
Noticia
<< Tornar dilluns, 20 de Setembre de 2010 Torà Autor: editor "Una de les persones més bones, sàvies, honestes i exemple de llibertat"
Cliqueu a les imatges per ampliar-les
Labordeta amb altres músics cantant Albada
Autor: J. Vicente Zúñiga
Autor: J. Vicente Zúñiga
Labordeta al rebre la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi. Marcelí Iglesias, president d'Aragó, i els ministres íngel Gabilondo, Carme Chacón i Eva Almunia
Autor: Gobierno de Aragón
Autor: Gobierno de Aragón
Labordeta en un concert celebrat a Huesca, el 26 de octubre de 2007
El cantautor, professor, polític i escriptor José Antonio Labordeta va morir a Saragossa a l'edat de 75 anys el dissabte 19 de setembre de 2010 després d'una llarga malaltia. Labordeta va ser va ser diputat la Chunta Aragonesista (CHA) al Congrés durant dues legislatures. El 2006, quan encara era diputat, se li va diagnosticar un càncer de pròstata.
El passat 6 de setembre va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, íngel Gabilondo, que li van entregar la Gran Creu de l'Ordre Civil Alfonso X El Sabio. El Govern d'Espanya també li va atorgar la medalla al Treball, per "la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble".
Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li havien detectat, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.
José Antonio Labordeta Subías va néixer a Saragossa el 10 de març de 1935. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, que el va nomenar el 2010 Doctor Honoris Causa. El 1964 va entrar com a professor de Geografia, Història i Art a l'Institut Nacional de Batxillerat Ibáñez Martín de Terol, ciutat on va residir sis anys. Tant en aquest com en el Col.legi Menor Sant Pau va impartir classe a Joaquín Carbonell, Federico Jiménez Losantos, Federico Trillo i Manuel Pizarro.
Va tornar a Saragossa el 1970, on va seguir impartint docència en els instituts Pignatelli i Alt de carabina. El 1972 va fundar, juntament amb Eloy Fernández Clemente (a qui havia conegut en la seva estada a Terol), la revista cultural Andalán.
El 1976 va participar en la creació del Partit Socialista d'Aragó i més tard es va presentar al Senat per Esquerra Unida. Ja com a membre de Chunta Aragonesista (CHA), va ser elegit diputat per Saragossa el 2000, i va ser el representant d'aquest partit aragonesista al Congrés dels Diputats des del 2000 fins al 2008.
Tot i ser (com ell mateix va dir) el diputat amb menys vots de tot Espanya no va deixar de ser focus d'atenció i protagonisme. Acèrrim defensor del No a la guerra i contrari al Transvasament de l'Ebre sempre va marcar una nota diferent al Hemicicle. En un parell d'ocasions va arribar a un enfrontament verbal amb alguns diputats del Partit Popular. En un d'ells va dir la seva famosa frase A la merda. Ell mateix deia que aquesta seria la frase que li posarien com epitafi en la seva làpida.
Considerat un dels principals exponents de la cançó d'autor espanyola, va iniciar la seva carrera musical el 1968 amb l'àlbum Andros II, al qual van seguir 15 més. En les seves cançons parla de la seva terra, sempre amb un to de malenconia que, com ell reconeix, el caracteritza. Entre les seves cançons més rellevants són Canto a la libertad, Aragón, Me dicen que no quieres o Banderas rotas.
La seva aportació cultural es resumeix en 16 discos, set llibres de poesia, tres novel.les, tres llibres de viatges i diversos de memòries. + info (enllaç extern)
El passat 6 de setembre va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, íngel Gabilondo, que li van entregar la Gran Creu de l'Ordre Civil Alfonso X El Sabio. El Govern d'Espanya també li va atorgar la medalla al Treball, per "la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble".
Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li havien detectat, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.
José Antonio Labordeta Subías va néixer a Saragossa el 10 de març de 1935. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, que el va nomenar el 2010 Doctor Honoris Causa. El 1964 va entrar com a professor de Geografia, Història i Art a l'Institut Nacional de Batxillerat Ibáñez Martín de Terol, ciutat on va residir sis anys. Tant en aquest com en el Col.legi Menor Sant Pau va impartir classe a Joaquín Carbonell, Federico Jiménez Losantos, Federico Trillo i Manuel Pizarro.
Va tornar a Saragossa el 1970, on va seguir impartint docència en els instituts Pignatelli i Alt de carabina. El 1972 va fundar, juntament amb Eloy Fernández Clemente (a qui havia conegut en la seva estada a Terol), la revista cultural Andalán.
El 1976 va participar en la creació del Partit Socialista d'Aragó i més tard es va presentar al Senat per Esquerra Unida. Ja com a membre de Chunta Aragonesista (CHA), va ser elegit diputat per Saragossa el 2000, i va ser el representant d'aquest partit aragonesista al Congrés dels Diputats des del 2000 fins al 2008.
Tot i ser (com ell mateix va dir) el diputat amb menys vots de tot Espanya no va deixar de ser focus d'atenció i protagonisme. Acèrrim defensor del No a la guerra i contrari al Transvasament de l'Ebre sempre va marcar una nota diferent al Hemicicle. En un parell d'ocasions va arribar a un enfrontament verbal amb alguns diputats del Partit Popular. En un d'ells va dir la seva famosa frase A la merda. Ell mateix deia que aquesta seria la frase que li posarien com epitafi en la seva làpida.
Considerat un dels principals exponents de la cançó d'autor espanyola, va iniciar la seva carrera musical el 1968 amb l'àlbum Andros II, al qual van seguir 15 més. En les seves cançons parla de la seva terra, sempre amb un to de malenconia que, com ell reconeix, el caracteritza. Entre les seves cançons més rellevants són Canto a la libertad, Aragón, Me dicen que no quieres o Banderas rotas.
La seva aportació cultural es resumeix en 16 discos, set llibres de poesia, tres novel.les, tres llibres de viatges i diversos de memòries. + info (enllaç extern)
Home page | Realització: cdnet