Declaració de Matamargó

Ara fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequí­voca.

Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de territori. Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d'inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l'escàs ressò mediàtic de les problemàtiques especí­ficament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d'abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l'endamà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès.

Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals. L'actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una i altrapoden deslligar-se. El paper que juga el món rural en l'equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d'una interacció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l'intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure.

í‰s per això que volem manifestar que:

- Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix. Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebre uns serveis socials, educatius i culturals pensats per a la nostra manera de viure. L'organització de l'escola, de l'assistència sanitària, de l'atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments que s'apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora.

- Considerem necessària l'activació de mesures i actuacions especí­fiques per al medi rural. Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s'han de potenciar són, sobretot, les agrí­coles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció.

- Considerem necessàries actuacions de polí­tiques agràries que impliquin a les Administracions en el desenvolupament rural per gaudir d'una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i amb una polí­tica de fixació del territori

- Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condicions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el territori, contribueixen a fer un paí­s més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un paí­s nacionalment lliure ni socialment just.

Per a aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials.

Per a afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens fem: "Què s'ha de fer perquè no marxem de pagès?" per la de: "Quin projecte de món rural volem?"

Matamargó, 17 de juliol del 1999